dissabte, 22 de gener del 2011

Espluga Calba

The Wild Boar 2011 - 6 HORES
Resultats

Dades Garmin

Com sol ser habitual en els últims anys, una de les primeres curses de l'any que faig és l'Espluga calba, modalitat Rogaining el qual m'asseguro fer un bon quilometratge per posar les cames a to i amb algunes fites per allà per tal de motivar-me. Per mi sempre és un dilema la maleta, el pes, i a dosificar. En aquest cop ho faig amb l'Eduard Masoliver, a conseqüència de la lesió d'última hora del meu company. Tot i ser del meu club no el conec massa el seu estat físic perquè competim en diferents categories, tot i així l'he vist al mig d'alguna cursa i la sensació és que està fortíssim, és un tio que es cuida.
Comencem la cursa, planegem el recorregut, per la meva sorpresa aquest any la cosa pinta molt diferent, fites força separades i serà difícil d'improvisar i canviar el recorregut al mig de la cursa. L'Eduard ho té tot molt clar i ràpidament ja fa càlculs de quants minuts hem de dedicar a cada fita amb l'al·licient que si vas retallant podràs fer-ne una de més. La veritat a mi em sopera una mica tot això. Comencem i tot i sabent que acabaré patint vaig massa de pressa i ja m'ha de frenar, tot i així com que anem complint amb els minuts per fita ens anem accelerant perquè cada cop retallem uns minuts. És un fet el qual no te'n dones compte però et vas motivant i alhora gaudint. Tot i que intentem anar per camins al màxim possible en algunes ens enmerdem pel bosc el qual està impossible, perdent minuts i desgastant forces inútilment. Portem dues hores i al·lucino la mitjana que portem, jo ho tinc clar que aquell ritme no l'aguantaré pas però no afluixem. Quan me'n dono comte ja estem a l'altre cantó del mapa i començo a preoucupar-me. El ritme el veig massa elevat i fa estona que desgasto sense menjar quasi res. En aquests moment la ment té massa força i poder per això el meu cos comença a fer figa tot i que aguanto unes hores més però a partir de la quarta hora quedo fos i desmotivat per el meu estat físic. A conseqüència d'això canviem el recorregut i la concentració ja no és la mateixa. L'objectiu és tornar a l'hora però afluixem el ritme i xarrem per tal que no es faci tan dur i alguna fita ens pesem de llarg i la mandra no ens deixa recular. Es fa fosc i ens abriguem. El fred és terrorífic, quan estàs suat i cansat i ho ajuntes amb una de les nits més fredes de l'any, per sort només queda 1hora i tot tornant cap el poble pensem amb el plat que ens espera a taula i amb els companys que fan la modalitat de 24h. Ens surt un riure delirant tot dient pobrissons, ja els planyo amb aquest fred.