Trofeu Vila de Cerdanyola

Comencem el Dissabte amb un dia gris, només arribar ens diuen que acaba de caure un bon ruixat, sense cap dubte trec les bambes de claus tot i lo dur que és aquest terreny tan rocallós. Començo força bé, intento no corre massa, el mapa és generalitzat hi ha molt detall i les fites estan força amagades. A partir de la 7 cometo el meu primer error. La zona és més complexa de lo que està mercat el mapa i alguns murs obvis no són representats, em comença entrar la paranoia típica i pujo fins el camí per veure si sóc on toca. Un cop comprovat que almenys estava en el morro que tocava em torno a calmar i la trobo. La fita 12 no trio la ruta més curta perquè en cursa no ser veure el blanc mig tapat per la línia de traçat. La zona de les fites 15, 16 personalment ho hagués representat força diferent, ja que el morro on hi ha la 16 era molt més pronunciat. Content de només haver fet un error petit tot i lo amagades que estaven les fites. I no gaire content del mapa; a 1:10000 es llegia fatal, la generalització no vaig saber veure un criteri. Barrancs perillosos representats com a tallats infranquejables i tallats infranquejables representats amb una sola línia negre... Tot i això haig de dir que és una zona molt difícil de cartografiar perquè el mapa tingui una bona lectura.

Diumenge el comencem ven oposat. Un dia fresc degut les pluges del dia anterior, però ven assolellat. És la meva primera cursa llarga d'Elit, i la veritat em fa una mica respecta. El fet d'haver d'estar més estona concentrat i que el traçat és més exigent físicament i tècnicament... Que vaja estic com una mica espantat, i per moments penso on m'he fotut. Primera sorpresa en agafar i girar el mapa. No veig res, mida postal, escala 1:15000, està farcit de corbes de nivell quasi sobreposades, al traçat amb una transparencia excessiva tampoc es veu al mig de tot aquest garbuix, però com ho han imprimit!!! . En definitiva em poso a còrrer o quasi caminant, parant cada dos per tres i posant-me el mapa just davant del nas per tal de veure o afinar l'atac de les fites. Quan arribo a la papallona tot i que m'hi fixo m'equivoco d'ala, amb tant de garbuix no es veuen el nombres. Una mica d'error a la fita 15, l'elecció de ruta de la fita 16 i un error gran anant cap  a la 17 em posen amb alerta. La cursa es fa llarga i dura i em començo a notar poca agilitat. Torno a fallar sortint de la 24 per relaxar-me. Arribo a meta molt content tot i que podia haver retallat forces minuts però almenys no la vaig liar. Sensacions d'haver fet una cursa de muntanya demostren que els quilometres d'orientació són molt relatius al tipus de terreny.

Campionats Espanyols d'Orientació 2012

Un cap de setmana llarg i intensiu de curses amb uns terrenys excepcionals. Com sempre els Catalans anem allà on calgui per conquerir aquests campionats. Si volen els poden muntar a la illa "perejil" que també hi anirem. Aquest cop no hi anàvem amb tota l'artilleria, a més tampoc podien puntuar els nostres estrangers, que viuen, estudien i treballen aquí, parlen lo que poden amb català, castellà o anglès. Alguns ajuntats amb gent autòctona i em fills nascuts aquí. Trobo una falta de respecta perquè estan aportant molt en aquest esport. En definitiva són petits detalls que cada dia em deixen més clar el camí a seguir.
Després de moltes hores de Ollorafurgo, ja que resulta que havíem de passar per un bar de Palencia! que no és lo mateix que Plasencia, i lo més bo de tot és que estava tancat. Visca els il·luminats!!
Arribem al model even per fer unes quantes fites caminant. Veig que el mapa està força bé, ple de detall i una mica exagerat d'arbres singulars. Només es veu taquetes negres i grises amb rodonetes verdes, i això que és escala 1:7500!. L'endemà al començar la llarga a escala 1:10000... en el moment que giro el mapa em donc compte que poder hauria de fer-me fer unes ulleres jeje. Un desastre de cursa, fins a tal punt que no he gosat penjar el recorregut per vergonya pròpia. Acabo la cursa i  tot el desastre, he gaudit corrent per aquests terrenys com un animal. En definitiva lo que em va dir en Sales el primer dia que vaig fer orientació, doncs tenia tota la raó. Corro massa i em terrenys així és un perill. Em falta confiança a mi mateix i haig d'aprendre assegurar al màxim les fites i guanyaré molt temps i motivació.

L'endemà toca relleus, sóc la primera màniga i això és un perill, sóc massa nerviós i les sortides en massa...
Per les cares d'en Jordi i en Xevi veig que la confiança no és massa. I és que amb les últimes curses que he fet, els entenc perfectament.
Compte endarrere i tothom comença a córrer. Els organitzadors han posat els nens a davant de tot el qual per sort comencen ràpid però quan arriben al triangle es paren de cop. I així un per un començo a xocar amb nens el qual no ser ni com esquivar. Felicitats els organitzadors per pensar tan bé. Entro a la zona de fites lent, flipo un rato, allò semblen pollastres amb el cap tallat, la gent va d'un cantó cap a l'altre, òbviament amb xucla una fita que no és la meva, està farcit de coses taronges, però a partir d'aquí  m'intento concentrar, tot i la dificultat en aquestes circumstàncies. Les primeres fites rapidíssimes vaig remuntant posicions. A la fita 9 hi passem dos cops i per culpa del ritme frenètic que porto m'equivoco, me'n vaig cap a la 16 en comptes de la 10, rectifico a mig fer tot i que no tinc un contacte exacte amb el mapa, l'ataco com puc i em sento desmotivat per l'error. Per sort veig en Narcís i això m'aixeca la moral. Fem un mano a mano, ell va per aquí jo per allà, i ens anem trobant a la fita. Intento està concentrat i pensar el meu propi traçat, en qualsevol moment podem tenir les fites diferents i no és qüestió de relaxar-se. Tenim algun Andaluz per darrera que també ens va empenyent i la veritat agafem un ritme molt alt. Després de la zona confusa de les pedres baixem molt ràpid vaig perdent contacte i em freno, aixeco el cap i veig el llac a baix, una referència massa clara. Em fico el mapa a la butxaca i cap avall que fa baixada. Abans d'arribar la fita vista veig un altre cop en Narcís, quin paio més ràpid, intento escorçar distancies, està a davant i jo a darrera, per tan tinc avantatge, de mica en mica el tinc més a prop, però sobretot molt concentrat a no fallar ja que això podria soposar que falléssim els dos. Arribo a la 200 enganxat a ell però desfet, donc el relleu i faig l'esprint quasi caminant, no puc!


Després de dinar i amb poques hores per pair comença l'esprint per el casc antic de Plasencia. Amb moltes ganes començo ràpid però arribo a la fita 1 i no la veig, flipo mandarines, i em començo a posar nerviós, estic perdent molt temps, finalment la veig enganxada a la cantonada del mur. Tampoc veig la diferencia del mur pintat en gris amb el negre, tot plegat una mica forçat. Accelero conscient de l'error. Per anar a la fita 4 torno a fallar, no veig que es pot passar per la vorera del carrer prohibit, el qual és la opció bona, i entro tan ràpid per l'arcada que em salto el carrer que haig d'agafar, ho veig però no rectifico ja que per temps seria lo mateix, i corro tan com puc. També fallo la fita9 ja que hauria d'haver anat més decidit, anava lent mirant quin era el recorregut més curt i el final encara vaig fer el més llarg. La fita 10 a la 11 hauria haver sortit per on havia entrat agafant el carrer que anava més directa sense fet tantes eles. Així com la fita 16 que sortint de la 15 hauria d'haver tornat per on havia vingut i baixar pel carrer que està just al costat de la fita. En definitiva un mapa amb bon traçat.

Deixo els mapes aquí sota de la llarga i mitja sense recorregut perquè podeu veure lo macos que eren :)