dilluns, 13 de juny del 2011

Entrenaments Navaleno

Per primer cop, i no serà pas perquè abans no en tingués ganes, em vaig decidir anar a fer un stage d’entrenaments tècnics. Així que ens dirigim cap a Navaleno (Sòria) amb l’Ollora Furgo. Arribem força tard i el fred és considerable si el comparem amb la calor que feia per aquí. En total fem 3 entrenaments el dissabte i una cursa el diumenge. Però nosaltres ens quedem fins dilluns i l’Ollora i en Santoyo ens preparen uns entrenaments una mica diferents...

Dissabte: El Primer entrenament em va agradar força, m’ho vaig agafar tranquil·lament intentant apurar la tècnica però la veritat em costa. En els rumbs em desvio uns 100m, i quan entrem en la zona de només corbes em costa interpretar, a la realitat veig un relleu més complexa que al mapa, però torno a començar i me’n surto bé.

Després de dinar cap a la tarda tornem a fer un entrenament.Aquest cop amb sportident però amb cintes que apart de la fita4 a totes havies de precisar força per no perdre temps. La fita6 passo per davant i no la veig, faig una volta torno el mateix lloc convençut que ha de ser allà i el final la veig. La clariana amb ratllat que hi ha davant la 7 i la 8 quasi era un verd fosc, sort que no tenia punxes. A la 9 fallo molt i a la 10 tampoc la veig i això que les cintes eren grogues florescents. Tot i això estic content però em comencen a pesar les cames.

A les nou ens toca fer un altre entrenament teòricament nocturn però no vaig gastar gens de piles... En principi no volia corre però la sortida en massa i les papallones el qual vas trobant la gent, ens vam autopicar i vam acabar tots corrent. Va ser molt divertit i els animalons de fusta que vam trobar pel bosc.. algun espant et feien. Anant cap el pavelló em noto fet pols..

Diumenge: Al llevar-me ja em noto amb una certa mandra i tot em fa mal, Surto d’hora i no puc badar. Vaig el trot fins a la sortida per escalfar, quan faig la pujada decideixo que avui també és un entrenament. Surto amb la brúixola però quan arribo el triangle me la poso a la butxaca, un repte que en el moment em sentia molt valent però vaig patir les conseqüències.

La fita1 quan travesso el rec perdo el nivell adequat i la lio, tot i les temptacions d’agafar la brúixola continuo sense. Sortint de la 2 no ho faig gaire bé i sort d’una rassa marcada al mapa que em torna a situar, penso que dolent que ets. Tot i això com que trobo bé la 3, 4 i la 5 m’animo molt però... a la fita6 faig un gran desastre. Una cosa és anar sense brúixola i l’altre fer això. Gran decepció em mi mateix agafo la brúixola vaig en direcció SE per trobar el camí, em resituo però l’orgull em fa tornar posar la brúixola a la butxaca ja que el temps ja està trencat. A partir d’aquí trobo bé la 6 i la 7, la 8 la clavo però no la veig. La fita9 ho faig força malament, a simple vista la veig fàcil però no miro prou bé el mapa, i encaparrat que estava a bon lloc , el final torno agafar el punt d’atac i veig l’error. Anant cap a la 10 pujo els tallats de pedres i agafo una beuada el qual no s’acaba mai, de cop sento soroll de cotxes, ostres estic a la carretera, fart de fer kilòmetres de més agafo la brúixola, estic molt cansat no puc més i ja he acumulat una hora d’errors. Tot i això encara faig algun altre error. Tota la confiança agafada desde els campionats l’he perdut.

Dinem a Navaleno i a la tarda marxem cap a la platja! concretament “El Embalse de la Cuerda del Pozo”. El qual L’Ollora i en Santoyo volen que fem dos entrenaments més però estem fets caldo. Després de la seva insistència professional i vocativa fem els entrenaments però ho fem caminant tot entrenant la memòria, ja que el vespre que ens espera... O-Birri o algo així.

Doncs ja em veus fent equip em en Santoyo, bevent una cervesa per poder córrer, memoritzant el mapa per arribar a la fita i memoritzant la formula que hi havia a la fita, llavors tornar al principi apuntar la formula i no equivocar-te ja que hi havia fites trampa. Si t’equivocaves una altre cervesa i repetir la fita. La veritat acabes com un globus tot i que no vam fallar. Ens van guanyar per 1segon. L’Ollora no em va voler donar el bolígraf i em volia estafar amb la formula, aquesta me l’apunto jeje.

L’endemà un cop llevats vam esmorzar a pinyó i un altre entrenament petit de rumbs. Dutxa ràpida i marxem corrents cap el mapa de “Valonsadero” a prop de Sòria. Un mapa amb una cartografia peculiar, per lo que és els arbres, però molt precís. Acabem a Sòria tot fent turisme però amb un mapa d’Orientació a les mans. Lo millor la companyia i el bon rotllo amb sensacions d’haver après algo.






Posted by Picasa

diumenge, 15 de maig del 2011

Sant Jaume de Frontanyà (2 Dies dels Pirineus)

Segon any consecutiu que fan una cursa a Sant Jaume de Frontanyà i amb la modalitat de 2 dies, com a mi m'agrada. Després de l'escàndol, per alguns, que l'any passat les curses es van allargar més del compte, doncs aquest any han complert estrictament el reglament, fent de la mitja molt curta i de la llarga només d'una hora. Una mica desil·lusionat i alhora desmotivat, perquè si així han de ser a partir d'ara, trobo que qualsevol caminada popular que sigui una mica llarga, tindrà un nivell físic més elevat que les curses d'orientació a 21A, i alhora l'esgraó que hi ha respecta a Elit encara serà més elevat. Un cop criticat això ara toca criticar-me a mi mateix. Un cap de setmana una mica poc concentrat i no mentalitzat amb lo que és una cursa tan curta com la del dissabte.

1r Dia
Com ja he dit cursa rapidíssima el qual no vaig sortir amb la xispa necessària. Sortia primer i quasi que em perdo amb l'encintat de la pre-sortida, això ja pintava que el dia no seria de lo millor. Tot i així vaig fallar a la fita 1 per no fer lo que realment volia fer, també tinc dubtes demostrables que estigués a lloc. Anant cap a la 4 corria massa i a mig camí em va entrar una paranoia pensant que m'havia equivocat. La Fita 5 vaig anar lent i torno a fallar la 8 per anar massa ràpid i no precisar. A partir d'aquí em concentro força i les clavo totes. Lo pitjor és que les fites no estaven activades i al ser primer.. són pocs segons i ser que no em farà ni pitjo ni millor, però ralla una mica.

2n Dia
A diferència del primer dia surto amb massa xispa, la fita 1 fallo poquet però la 2 llegeixo tan poc el mapa que lo que era una bauada em penso que és un morro. Un desastre que recupero dignament fent un sobre esforç en tirades llargues i pujades. La Fita 3 la clavo però la falta de confiança i al no mirar bé no la veig i em poso una mica nerviós rastrejant uns minuts. Amb tres fites he perdut masses minuts, tot i això intento concentrar-me aïllant l'error. Anant cap a la 11 em faig mal amb un cable i perdu un parell de minuts més i la fita 12 la veig fàcil no l'asseguro i la cago altre cop. La Fita 14 perdo uns altres magnífics minuts, l'ataco per el verd i és massa lent a part de donar més volta. Per rematar la feina quasi em salto la 200, sobre mapa no veia gaire clar l'arribada i quan un es relaxa...
La meva sorpresa va ser en arribar i veure que el meu temps no era dolent, quin esport més curiós. Dissabte ho vaig fer bé i vaig puntuar molt poc, Diumenge un desastre però la millor puntuació fins ara. Quin mal regust de no haver-me concentrat una mica més.
Lo Millor de la Cursa la demostració que ens ha fet l'Eduard Girabent en els dos dies. Ai el dia que se'ns posi enforma...

dimecres, 11 de maig del 2011

Trofeo Comarca del Jiloca (Calamocha)

Un cap de setmana de dos dies, com sol ser per les Espanyes però aquest cop amb dos terrenys diferents. El meu repte personal és la regularitat i concentració.

Primer dia. Terreny més aviat planer, amb roca petita i solta per terra per posar a prova els lligaments i tendons.
Com és d'esperar en un terreny planer la cursa serà ràpida tot i que les distàncies s'acosten més a una cursa llarga que no pas a una de mitja. Començo a poc a poc per entrar a mapa i agafar confiança. En la fita 5 m'equivoco amb el plantejament de com atacar-la i alhora em torno equivocar en l'atac tot i sent conscient que el morro es bifurca. Aquest error em posa amb alerta i no cometo un altre fins la fita 20. La sensació és que vaig massa lent però l'objectiu és no fallar i tenir regularitat.

Segon Dia. Terreny també amb pedres per terra però aquest cop més pronunciat per lo que és el relleu i algo més humit fent d'algunes zones espectacularment de pel·lícula d'orientació. Com sol pasar últimament començo força a poc a poc, però és que és una obligació per mi per tal d'entrar a mapa adequadament. Anant cap a la fita 2 no estic massa concentrat i un cop a dalt la clariana perdo un minut preciós per situar-me exactament. Em poso en alerta i em concentro tan com puc. La Tirada cap a la 5 em fa pensar una mica, ja tocava, ja que poder els traçats no han estat lo més elaborat en els dos dies. De la fita 6 a la 7 em noto poc lleuger i em començo adonar de quin pal va la cursa. Puja i baixa per tornar a pujar.. i na fent. En alguns trams podies anar a nivell per camí fent la santa volta, però quan un no es nota ràpid prefereix baixar i pujar i els temps ho demostren. La fita 8 no l'encerto massa, em flipo una mica i per tal que no em vegi un que em seguia, baixo progressivament fora del camí, per un corriol secundari, però alhora d'atacar no acabo d'afinar i entre que la zona és guarrilla i la fita està molt amagada, perdo uns altres minuts. Això em passa per fer invents. En general no faig errors tot i poder anar més ràpid, però al arribar el final em desconcentro una mica per les ganes d'acabar i a la fita 18 no ser pas com vaig llegir les corbes, però un cop d'alt del turonet reflexiono i penso -què estàs fent!-, un altre minut llençat tontament.
Molt content dels dos dies per aconseguir la regularitat i més content perquè alhora s'ha plasmat en els temps. Per últim trist perquè no tindrem una cursa espanyola fins després d'estiu.. Però ara toca copa catalana, i en un terreny molt interessant.

Classificació dels dos dies
Classificació Dissabte - Classificació Diumenge

dilluns, 25 d’abril del 2011

CEO 2011 Guadalajara

Després d'uns dies orgàsmics d'orientació, Catalunya torna a ser Campiona dels Campionats Espanyols d'Orientació.

Us deixo els meus errors i encerts aquí plasmats perquè entre tots puguem continuant fent aquestes magnífiques post curses i així continuant millorant. Animo a tothom a fer el seu propi blog ja que a vegades és una feina que fa mandra però és un treball d'anàlisis de la cursa important per progressar en aquest esport, el qual els millors els tenim molt i molt lluny.

Informació de la cursa i Resultats

Divendres 22 (1r Dia)

Arribem en la zona el qual la primera impressió és boníssima però el terreny està més que enfangat en la zona d'arribada. Amb l'esperança que dintre el bosc estarà en condicions i que el núvol gris que tenim a sobre no es deixarà anar començo massa pendent de córrer i no mirant lo suficient el mapa. Anant cap a la fita dos em noto que em falta confiança i vaig massa lent ja que en aquestes és on puc esgarrapar algun minut. Anant cap a la 7 no comprovo la brúixola per tal d'afinar i al ser un morro ample doncs em desvio força i perdo uns quants minuts però el desastre vindrà en la fita 8 el qual domestre que quan l'escala és a 1:15000 les distancies se'm fan llargues i em costa precisar, així com l'abús de corbes auxiliars que estan de moda i quan corro no les distingeixo de les normals. Com em sol passar en aquests casos les paranoies creixen i vaig baixar el caminet i tornar a pujar per comprovar que realment estava en la zona, finalment la trobo però quin desastre. La fita 10 també em va costar tot i que és normal, la 11 em va semblar com desplaçada la pedra representada el mapa i en la 12 podria estar representat molt millor tot i que hi ha suficient informació per trobar-la bé. En la tirada llarga ho podria haver fet molt més maco però estava amb poca confiança. La 16 el segon gran desastre, un altre cop l'escala del mapa em fa una mala jugada.
Conclusió em costa adaptar-me l'escala de 1:15000 i em falta confiança degut els últims resultats. El terreny m'encanta ja que una simple fita es pot convertir en un gran repte degut la poca visibilitat d'aquests bosc i la facilitat al poder-te desviar.


Dissabte 23 (2n Dia) Matí

El gran dia, aquell dia que esperes des de el mateix moment que l'acabes. Un dia on l'ambient bull i els nervis estan per sobre de lo normal. Ha arribat el dia dels Relleus i Catalunya vesteix de gala amb les seves semarretes grogues amb les franges per tot arreu. Alguns es pinten les cares m'entres alguns altres els veus molt concentrats. Tenen una gran responsabilitat. Per sort només som l'Equip F i l'altre sort és que els components ja els conec, a més d'haver corregut uns altres relleus amb ells. En Jordi per costum i per cap fred surt primer, jo en principi sóc la peça dèbil de l'equip, ja que no sóc regular en diferència ells i sortiré segon, en Girabent sortirà últim ja que ell no falla i de segur que recupera posicions. La sortida en pujada és espectacular i penso que jo mai podré sortir primer amb tanta gent. Últimament fallo molt però tot i això mentalment em començo a trobar millor. Molt nerviós intento concentrar-me, miro bé on tinc el mapa buscant una referència natural ja que és impressionant la quantitat de mapes que hi ha. Quan veig en Jordi a la fita vista em dóna la sensació que ha fallat molt poc i encara em poso més nerviós. Em dóna el relleu, em pica la mà, un moment que m'encanta, corro i corro agafo mapa i de tan ràpid quasi em menjo el públic en el revolt i penso Ivan frena que ja saps què passa. Primera fita perfecta però com sempre algú ja em demana on som, és una tonteria però em desconcentra, la fita dos passo per molt a prop no la veig em torno una mica boig però intento centrar-me i la trobo fàcilment, gran error en uns relleus però intento aïllar-ho. Cap a la 4 floto una mica però finalment trobo les pedres de referència i la trobo, poder una mica massa lent. Com que em trobo bé físicament la 5 i vaig directe encara que pugi i baixi, la fita 9 altre cop passo pel costat i no la veig baixo una mica però llavors estic convençut que era on era abans i torno a pujar cap a la 10 em torno a trobar un que s'ha perdut, perquè tots m'ho demanen a mi. El límit del bosc de la 11 així com els del mapa els trobo una mica relatius, la 12 prefereixo passar pel camí i reposar mentalment i fer un esforç en pujada. En la 13 ressegueixo un límit de bosc que veig clar però resulta que no és el que hi ha el mapa, quan veig la pista em dong compte de lo que he fet. Aquest error no l'acabo d'aïllar i en la 14 ataco molt abans perquè no vaig concentrat per sort veig ràpid l'error que estic fent ara toca la fita vista i la veritat em desconcentra molt els crits, passo sense mirar a ningú ni el mapa, llavors dintre el bosc llegeixo tan com puc tot lo que em queda i em permet guanyar algun minut perdut en aquest bucle. Arribo al relleu, el veig i li pico la mà, ara li toca amb ell. He fet molts errors però el temps tampoc és dolent del tot. En Jordi m'anima, hem complit lo que volíem, donar el tercer relleu abans de la segona sortida en massa. En Girabent el veiem a la fita vista més tard de lo esperat, també és humà i falla alguna fita. L'esperem a l'Sprint final i arribem tots junts a l'arribada. Els tres temps són molt iguals així com els errors comesos. Sembla que aquest equip de relleus es consolida.


Dissabte 23 (2n Dia) Tarda

Com és habitual en els campionats, dino amb un embut i sant tronar-hi. Ara toca l'Sprint a Guadalajara, sortia dels primers el qual això suposa que la gent et mira com un bitxo raro però en principi no hauré de fer cua a les fites. En General el vaig trobar molt fluix, només era de córrer i on tenies tendència anar era el recorregut bo. Crec que en la zona hi havia pobles petits molt més interessants. Inclús intentar fer un traçat una mica diferent hagués donat un altre color a la cursa. Un dels errors és la fita 12 que poder hauria d'haver passat pel carrer de sota fent menys desnivell. La clau de l'Sprint era la escaleta que hi havia al mig de la línia continua entre la 16 i 17 que et podia comportar mig minut donar la volta. Vaig acabar força cansat, està clar que per fer sprints s'ha de fer un altre tipus d'entrenaments.


Diumenge 24 (3r Dia)

L'Sprint sobre asfalt em passa factura i quan em llevo, tot i els estiraments i fisiocrem abans d'anar a dormir, em noto molt encarcarat i rígid. Anem el centre de competició i a diferència dels altres dies el fang ja no és tan fang i fa sol. Intento fer un escalfament llarg però molt suau, no em vull trencar. Només de començar m'haig de para el triangle, hi ha algo que no em cuadra però miro bé la brúixola, aquests començaments raros són traïdors. La Fita 1 no vaig molt depréssa però la trobo bé. De cop m'apareix un paio i em comença a seguir, no em deixa concentrar i fallo en la 2. faig mitja volta despisto el paio i continuo amb lo meu. La trobo però quan veig la 3 penso.. que cabrona. A simple vista no es veu complicat però amb aquest bosc sense visibilitat es complica força. Vaig lent però la trobo bé, llavors agafo confiança i accelero. En La 5 encara no ser com va anar però no vaig tenir la sensació de perdra nivell per sort ho vaig rectificar ràpid. En la 7 vaig sortir massa ràpid de la 6 en una zona confusa i com sempre una altre que s'havia perdut i perquè no m'ho ha de demanar a mi en el moment que necessitava més concentració. Toma moc li vaig fotre, em va sortir de l'ànima. Anant a la 9 em trobo en Xevi de cara i penso, ostres que malament ho dec fer, ja m'ha atrapat. Per sort se'm devia veura a la cara i em diu.. "vaig cap a la 3.." Ufff baixo cap a la 10 poder una mica massa lent però realment algunes coses del mapa no m'agraden. Entro a l'últim bucle, conscient que la 11 pot ser difícil ja que en aquest llom de muntanya ho deuen haver farcit de fites, asseguro llegint pedra per pedra i quan em llenço estic molt segur. La 12 intento anar a nivell llegint les veuades i estan en contacte amb el mapa, no vull fallar ara que ja quasi estic. La 14 la vam fer ahir i la 15 corre i només corre.

diumenge, 27 de març del 2011

Parc Cretaci


H21A 8.6Km 250m.

Dades Garmin
Resultats
Winslip

Una de les meves pitjors curses tot i que comença a ser habitual. En aquest esport és vital la concentració i encara que el mapa no sigui complicat cometo errors molt greus. En general la fita 2 no afino i anant cap a la Fita 3 corro massa sense està concentrat cometen un error garrafal, encara ara no entenc què vaig fer. A la fita 5 surto massa precipitat i a la 6 no confio en mi mateix i vaig cap on hi ha gent pensant que hi ha la fita. El segon error greu és anant cap a la fita 8 el qual intento anticipar les tirades llargues però quan em donc compte he desconnectat massa i m'he passat els camins hi ja estic el mig d'uns ametllers florits, reculo i em resituo ràpid però he perdut molt de temps. Anant cap a la nou intento corre més per recuperar temps, em guio per referencies visuals i altre cop em desvio molt, quan miro la brúixola la direcció no em concorda. Molt desmotivat per els meus errors acabo la cursa amb poc ritme i acomulant més errors. M'hauria de concentrar més en millorar i els resultats ja vindran.

diumenge, 20 de març del 2011

Coto de las Maravillas - Mitja

2a. Lliga Espanyola
H21A 4.8Km 198m.
Reals 6.48km 115m.

Dades Garmin
Resultats WinSplit

Segon dia: Surto amb el freno de mà després del gran desastre del primer dia, però tot i així m'equivoco en la Fita 1 el qual no la veig i em penso que és una pedra el qual no han representat, m'haig de fixar més amb la descripció dels controls i confiar més en mi mateix. La Fita 2 perdo uns segons per no precisar i torno a fallar a la Fita 6 al sortir massa de pressa de la 5 sense mirar bé la direcció de la brúixola. Aquest fet em desconcentra una mica, em confong de pas per anar a la 7 i a la 8 tot i està quasi el lloc em costa ja que la vegetació no me la deixa veure. Tres errors seguits em desconcentra força i m'entres vaig cap a la 9 tot buscant el rec de l'esquerra no el veig. Per sort em torno a concentrar suposo perquè després de tants errors l'únic que puc fer és gaudir d'aquest terreny que em té capficat ja que em despulla les meves mancances. La conclusió un Terreny pels tècnics, els precissos, els que no s'encanten ni un segon, en definitiva pels Bons. Haig de millorar molt la precisió i assegurar els atacs. Bull ser com ells!

dissabte, 19 de març del 2011

Coto de las Maravillas - Llarga

2a. Lliga Espanyola
H21A 7.6Km 395m.
Reals 12.01km 244m.

Dades Garmin
Resultats WinSplit

1r Dia: Surto motivat, terreny excepcional i les llargues m'agraden però no sabia lo que m'esperava... La Fita 1 la trobo bé però en la Fita 2 començo a veure que aquest sota bosc alt em portarà problemes perquè la meva precisió no és molt fina. En la Fita 3 em costa molt anticipar el mapa per el gran nombre de recs i bifurcacions, el final decideixo baixar el riu i atacar a partir d'un morro clar i un tallat, però ja he perdut temps. Quan vaig a la quatre veig un pilot de gent rastrejant en aquella zona i capficada, això pinta xungo però confio en mi mateix i la trobo, tot i que massa lent. La primera tirada una mica llarga crec que encerto el recorregut però fallo el punt d'atac el qual és massa lluny de la fita i la vegetació em sorprèn ja que no té res a veure en un blanc, perdo més temps ja que estic buscant en un element paral·lel. A la 8 torno a fallar l'atac i per un pel no surto de mapa, la 9 vaig molt lent, em noto molt cansat i és que aquest sota bosc em mata. La 11 no sóc precís i vaig a la vauada del costat però ja m'ho semblava i rectifico ràpid. La 14 faig un error el qual feia molt temps que no em passava, suposo perquè un estava esgotat i el cervell no funciona com toca, però en sortint de la 13 vaig a buscar el camí sense mirar gaire res per tal de descansar la ment, un cop el camí una clariana que entrava el bosc em sembla que és un camí i jo pensant que ja estic a la intersecció ataco la 14 sense estar al lloc. El Mapa no quadra i el rellotge no es para, quin desastre! torno el camí amb una paranoia mental i el ressegueixo per veure que ha passat, llavors veig la intersecció de veritat, faig el bucle però la tirada llarga i els errors m'esgoten la ment i el físic, quan ataco la 17 baixo per un morro pensant que estic a un altre i torno a buscar la fita en un element paral·lel. Em pregunto què està passant avui? Acabo la cursa com puc i rastrejant i moralment fatal. Un cop acabada la cursa toca Reflexionar. El terreny m'agrada, la cursa era llarguíssima com a mi m'agraden, el mapa està ben fet, com és que estic així? Quan un no precisa, és fàcil desviar-se en un terreny com aquest, quan un no té confiança no la trobarà encara que estigui al lloc, quan un acumula errors s'enfonsa. El segon dia tocarà corretgir errors.

dissabte, 12 de març del 2011

Utiel - Las Cabezuelas


1a. Lliga Espanyola
H21A (Llarga) 8.8Km 495m.

Principi de temporada, surto sense pressió però a mesura vaig corrent em motivo i vaig agafant velocitat. Error greu de la 7 a la 8, intento atacar per la dreta el qual no tenia gens de visibilitat. En general cursa dura però més ràpida de lo que es deia.

H21A (Mitja) 5.00Km 185m.

Començo amb una certa pressió i una mica desconcentrat. Només d'arribar el triangle es creen un dubtes però no sóc l'únic. La primera vaig lent i la segona fallo, tot i està a davant de la fita no la veig. Les primeres 8 fites són molt ràpides, llavors hi ha un canvi de ritme degut la vegetació força espessa. Molt content de tornar a la competició i tocar mapa tot i que la cursa no ha sigut res de l'altre món.

dissabte, 22 de gener del 2011

Espluga Calba

The Wild Boar 2011 - 6 HORES
Resultats

Dades Garmin

Com sol ser habitual en els últims anys, una de les primeres curses de l'any que faig és l'Espluga calba, modalitat Rogaining el qual m'asseguro fer un bon quilometratge per posar les cames a to i amb algunes fites per allà per tal de motivar-me. Per mi sempre és un dilema la maleta, el pes, i a dosificar. En aquest cop ho faig amb l'Eduard Masoliver, a conseqüència de la lesió d'última hora del meu company. Tot i ser del meu club no el conec massa el seu estat físic perquè competim en diferents categories, tot i així l'he vist al mig d'alguna cursa i la sensació és que està fortíssim, és un tio que es cuida.
Comencem la cursa, planegem el recorregut, per la meva sorpresa aquest any la cosa pinta molt diferent, fites força separades i serà difícil d'improvisar i canviar el recorregut al mig de la cursa. L'Eduard ho té tot molt clar i ràpidament ja fa càlculs de quants minuts hem de dedicar a cada fita amb l'al·licient que si vas retallant podràs fer-ne una de més. La veritat a mi em sopera una mica tot això. Comencem i tot i sabent que acabaré patint vaig massa de pressa i ja m'ha de frenar, tot i així com que anem complint amb els minuts per fita ens anem accelerant perquè cada cop retallem uns minuts. És un fet el qual no te'n dones compte però et vas motivant i alhora gaudint. Tot i que intentem anar per camins al màxim possible en algunes ens enmerdem pel bosc el qual està impossible, perdent minuts i desgastant forces inútilment. Portem dues hores i al·lucino la mitjana que portem, jo ho tinc clar que aquell ritme no l'aguantaré pas però no afluixem. Quan me'n dono comte ja estem a l'altre cantó del mapa i començo a preoucupar-me. El ritme el veig massa elevat i fa estona que desgasto sense menjar quasi res. En aquests moment la ment té massa força i poder per això el meu cos comença a fer figa tot i que aguanto unes hores més però a partir de la quarta hora quedo fos i desmotivat per el meu estat físic. A conseqüència d'això canviem el recorregut i la concentració ja no és la mateixa. L'objectiu és tornar a l'hora però afluixem el ritme i xarrem per tal que no es faci tan dur i alguna fita ens pesem de llarg i la mandra no ens deixa recular. Es fa fosc i ens abriguem. El fred és terrorífic, quan estàs suat i cansat i ho ajuntes amb una de les nits més fredes de l'any, per sort només queda 1hora i tot tornant cap el poble pensem amb el plat que ens espera a taula i amb els companys que fan la modalitat de 24h. Ens surt un riure delirant tot dient pobrissons, ja els planyo amb aquest fred.