dimarts, 27 de març del 2012

La Creu de Canet


Primera Cursa i primer mp.
Moltes ganes de començar la competició, tot i que el terreny i el mapa no són de lo més desitjat. Començo la cursa sense haver escalfat del tot bé. Tants dies sense veure la gent d'orientació, xerro més que no pas escalfo. Primer tram ràpid, força net però s'ha d'anar en compte. Cursa amb moltes fites properes i per lo que veig a en la fita 1 i la 2 sempre trobo alguna altre fita fàcil de confondre amb la meva. Em trobo a gust i corro força però a la fita 9 memoritzo, que un cop el camí que fa esses pujo pel rec fins el revolt vaig a nivell fins a les roques, mentres vaig anticipant la 10 intentant trobar el traçat òptim per fer desnivell zero de pujada. La meva innocència em fa fitar la fita que em trobo sense comprovar número i surto disparat cap a la 10 tot orgullós d'haver anticipat a temps, però resulta que no era la meva. Continuo la cursa ja que no em vaig adonar compte de l'error en el moment. A la fita 12 m'enganxo, entre que no recordava que hi havia camins no representats i que no vaig acabar d'entendre la representació d'aquest tallat tan obvi sobre mapa, tot plegat em va desconcentrar força. La fita 13 la bauada estava impracticable, plena d'arbres caiguts i no vaig saber trobar el camí, acabo pujant pel camí de sobre i atacar per l'altre cantó. Una altre enganxada que em fa accelerar el ritme i cometre molts més errors. Quan vaig cap a la 16 agafo un camí que tampoc està el mapa i quan em donc comte estic el camí d'abans. Alusino i em rallo una mica, entre els meus errors i lo guarro que són aquestes últimes fites. La fita 17 passo pel costat i tampoc la veig, desesperat del temps ja perdut baixo el camí de sota i l'ataco de nou. Per rematar sortint de la 19 no miro la brúixola i no va d'un pel que me'n vaig el revés. Descarrego i veig mp. Lo que faltava per rematar la moral!

diumenge, 25 de març del 2012

Adamuz (Còrdova)

Arribem en la zona de competició i quedo sorprès de quins boscos tan nets. Faig el model event, el terreny enganya ja que aparentment sembla planer però no para de baixar i pujar i la gran visibilitat et fa córrer a un ritme més alt que de costum. Començo la mitja força concentrat i amb ganes, tot i no haver dormit massa. Entre que la pre-sortida era una mica justa de temps i que la cursa començava amb una lleugera baixada, agafo un ritme de cursa molt alt. Tot i això em concentro força a no fallar i a parar lo mínim. Fallo l'elecció d'itinerari la fita 7, vaig buscant un pas net entre el ratllat i quan me'n donc compte ja veig la carretera, faig més volta i més desnivell de lo que toca. La 11 i 12 vaig més lent però la zona era confosa,  em concentro per el tram final i acabo traient tota la xispa que em quedava. Un tram on molta gent es relaxava, fallava i perdia molt temps. Un terreny força net i un traçat fluixet, ha estat la cursa d'Orientació que més he corregut.


A la tarda faig l'esprint, que en definitiva va ser més de lo mateix que al matí. Encara no recuperat del matí i amb una  temperatura no massa agradable per córrer començo l'esprint. Vaig corrent per la pista mentres situo el mapa, el triangle estava enganxat a la sortida i ja començo fallant una mica massa per un esprint. Una zona una mica més bruta el qual la vegetació no representada t'obliga a canviar una mica l'itinerari com a la fita 2 i 8. Un esprint de baixa i puja per tornar a baixar i la veritat em quedo fos a mig esprint. L'error més gran la fita 15 que sortint de la 14 la baixada se m'endu. La fita 20 també fallo però és que em tantes rodonetes el bucle final se'm cursa tot. En definitiva prefereixo que els esprints siguin en ciutats, pobles, casc antics. Així trenques més la rutina i fas turisme a alta velocitat :)

L'endemà toca aixecar-se d'hora i a més a més amb el canvi d'hora la son es nota. Mig empanat vaig escalfant, començo la cursa i em costa entrar a 15.000. El mapa no ho sembla però les distancies es fan llargues, amb paro, desplego el mapa i ho comprovo. Doncs si que és a 15.000 i és que la informació tècnica no ho acabava d'especificar massa clar les escales dels mapes. Començo força bé amb petits errors. La fita 3 hauria d'haver assegurat més l'atac i la 4 buscar un lloc més net per on passar. La fita 6 la memoritzo molt malament i m'haig de parar a veure què passa, la 8 la podria haver atacat millor però en aquesta zona la vegetació et domina. La fita 11 crec que si hagués anat per la dreta hauria arribat el collet estalviant alguna corba. Tot i això els errors grossos comencen ara, no he dosificat massa i començo a fer errors paral·lels imperdonables a la fita 12, 13 i així com la fita 16 que sortint de la 15 no ser com m'ho miro però me'n vaig cap a la 19 i llavors amb torno equivocar un cop passat el camí. Tinc la sort que trobo un paio perdut que em va dient que hi ha un camp magnètic ja que la brúixola no li marca bé, llavors miro i li dic "ostia és veritat" i llavors penso "no pot ser" paro i miro on la he cagat, un altre error paral·lel. La 18 la faig força concentrat intento no perdre nivell i passar por on pugi, tot i això aquest ratllat feia passadissos quasi corriols. Com sempre acabo rematant la mala feina, memoritzo malament i quan surto de la 19 pujo per on no toca. El traçat em va agradar molt. Com a autocrítica,  la meva memòria és dolentíssima, quan anticipo fallo i encara no estic del tot fi per les llargues, mentalment m'esgoto. Conclusió, aquest cap de setmana només li faltava un esprint a Còrdova per ser perfecte.