dilluns, 13 de juny de 2011

Entrenaments Navaleno

Per primer cop, i no serà pas perquè abans no en tingués ganes, em vaig decidir anar a fer un stage d’entrenaments tècnics. Així que ens dirigim cap a Navaleno (Sòria) amb l’Ollora Furgo. Arribem força tard i el fred és considerable si el comparem amb la calor que feia per aquí. En total fem 3 entrenaments el dissabte i una cursa el diumenge. Però nosaltres ens quedem fins dilluns i l’Ollora i en Santoyo ens preparen uns entrenaments una mica diferents...

Dissabte: El Primer entrenament em va agradar força, m’ho vaig agafar tranquil·lament intentant apurar la tècnica però la veritat em costa. En els rumbs em desvio uns 100m, i quan entrem en la zona de només corbes em costa interpretar, a la realitat veig un relleu més complexa que al mapa, però torno a començar i me’n surto bé.

Després de dinar cap a la tarda tornem a fer un entrenament.Aquest cop amb sportident però amb cintes que apart de la fita4 a totes havies de precisar força per no perdre temps. La fita6 passo per davant i no la veig, faig una volta torno el mateix lloc convençut que ha de ser allà i el final la veig. La clariana amb ratllat que hi ha davant la 7 i la 8 quasi era un verd fosc, sort que no tenia punxes. A la 9 fallo molt i a la 10 tampoc la veig i això que les cintes eren grogues florescents. Tot i això estic content però em comencen a pesar les cames.

A les nou ens toca fer un altre entrenament teòricament nocturn però no vaig gastar gens de piles... En principi no volia corre però la sortida en massa i les papallones el qual vas trobant la gent, ens vam autopicar i vam acabar tots corrent. Va ser molt divertit i els animalons de fusta que vam trobar pel bosc.. algun espant et feien. Anant cap el pavelló em noto fet pols..

Diumenge: Al llevar-me ja em noto amb una certa mandra i tot em fa mal, Surto d’hora i no puc badar. Vaig el trot fins a la sortida per escalfar, quan faig la pujada decideixo que avui també és un entrenament. Surto amb la brúixola però quan arribo el triangle me la poso a la butxaca, un repte que en el moment em sentia molt valent però vaig patir les conseqüències.

La fita1 quan travesso el rec perdo el nivell adequat i la lio, tot i les temptacions d’agafar la brúixola continuo sense. Sortint de la 2 no ho faig gaire bé i sort d’una rassa marcada al mapa que em torna a situar, penso que dolent que ets. Tot i això com que trobo bé la 3, 4 i la 5 m’animo molt però... a la fita6 faig un gran desastre. Una cosa és anar sense brúixola i l’altre fer això. Gran decepció em mi mateix agafo la brúixola vaig en direcció SE per trobar el camí, em resituo però l’orgull em fa tornar posar la brúixola a la butxaca ja que el temps ja està trencat. A partir d’aquí trobo bé la 6 i la 7, la 8 la clavo però no la veig. La fita9 ho faig força malament, a simple vista la veig fàcil però no miro prou bé el mapa, i encaparrat que estava a bon lloc , el final torno agafar el punt d’atac i veig l’error. Anant cap a la 10 pujo els tallats de pedres i agafo una beuada el qual no s’acaba mai, de cop sento soroll de cotxes, ostres estic a la carretera, fart de fer kilòmetres de més agafo la brúixola, estic molt cansat no puc més i ja he acumulat una hora d’errors. Tot i això encara faig algun altre error. Tota la confiança agafada desde els campionats l’he perdut.

Dinem a Navaleno i a la tarda marxem cap a la platja! concretament “El Embalse de la Cuerda del Pozo”. El qual L’Ollora i en Santoyo volen que fem dos entrenaments més però estem fets caldo. Després de la seva insistència professional i vocativa fem els entrenaments però ho fem caminant tot entrenant la memòria, ja que el vespre que ens espera... O-Birri o algo així.

Doncs ja em veus fent equip em en Santoyo, bevent una cervesa per poder córrer, memoritzant el mapa per arribar a la fita i memoritzant la formula que hi havia a la fita, llavors tornar al principi apuntar la formula i no equivocar-te ja que hi havia fites trampa. Si t’equivocaves una altre cervesa i repetir la fita. La veritat acabes com un globus tot i que no vam fallar. Ens van guanyar per 1segon. L’Ollora no em va voler donar el bolígraf i em volia estafar amb la formula, aquesta me l’apunto jeje.

L’endemà un cop llevats vam esmorzar a pinyó i un altre entrenament petit de rumbs. Dutxa ràpida i marxem corrents cap el mapa de “Valonsadero” a prop de Sòria. Un mapa amb una cartografia peculiar, per lo que és els arbres, però molt precís. Acabem a Sòria tot fent turisme però amb un mapa d’Orientació a les mans. Lo millor la companyia i el bon rotllo amb sensacions d’haver après algo.






Posted by Picasa

1 comentari:

  1. Deu meu Ivan, com pots enrecordar-te de tots els passos, errors, encerts i demés que fas en una cursa? Jo no tinc pas tanta memòria !

    ResponSuprimeix