diumenge, 3 de juny de 2012

Meranges (Malniu)


Primer dia amb temperatura idònia i un terreny excepcional com mai hem corregut fent orientació. Estem a 2000 metres, cosa no habitual en aquest esport. Veig moltes pedres i la veritat no ser com ho representaran. Estaria bé que almenys haguessin fet un model event petit per tal d'entendre una mica la generalització abans de cursa. Començo lent per entrar a mapa i entendre la generalització, l'Escala és 1:7500 i encara que es llegeixi més bé em costa molt la percepció de distancies. La fita 2 agafo un caminet pensant que és el que està dibuixat el mapa, i òbviament quan faig l'atac no em quadre res. Amb resituo ràpid i la trobo però quan ataco la 3 torno a fallar. Em costa veure aquestes depressions petites que quasi són basalts i les bauades les veig com sobre dimensionades per lo que fa la profunditat. Les fites 5,6,7,8 les faig bé. La 9 també però degut la mala concentració quan arribo a la fita miro la descripció de la 6 en comptes de la 9 i em poso a buscar una fita inexistent i entendre la zona d'una altre manera. Aquest error em desconcentra del tot. La fita 14 jo entenc que la pedra ha d'estar per sobre el nivell del llac. Quan surto del llac allargat veig una fita a l'esquerra amb una pedra petita que està força a prop, em penso que no és la meva, típica fita trampa. Però després de rastrejar totes les pedres grans possibles, i de atacar-la dos cops, veig que aquella fita té el codi que jo busco, curiós que tothom la trobés però quan més m'ho miro, més clar ho tinc que estava per sota del nivell. La fita 15 la trobo de xiripa. La beuada, la terrassa i la depressió, a la realitat era força imaginari. Sort en vaig tenir que la vegetació estava ben representada. La 16 encara no ser com l'havia d'haver assegurat, una zona plena de pedres grans a la realitat, no vaig saber veure quines estaven representades al mapa, així com en la Fita 17 i 18. Això ho atorgo més a una mala concentració per els errors acumulats. Arriba un punt que no pots aïllar els errors per més que vulguis. La fita 21 també ho vaig trobar força imaginari.
Quan arribo a casa agafo una cinta mètrica de cinc metres i l'estenc. Una corba auxiliar són 2,5 metres i això és una profunditat més alta que una porta que sol fer 2,1. Una corba normal són 5 metres, quasi bé dos plantes d'un pis. No ser com dir-ho, però aquest mapa no l'entenc. No entenc aquestes depressions ni les bauades sobredimensionades. Per sort en el segon dia quasi entenc la generalització de les roques.


El segon dia promet, arribo just a la sortida. En el moment de deixar la jaqueta a la furgoneta de la Laura i en Girabent, després de l'escalfament, em surt la gossa corrents, i ja em veus a mi intentant fer de "domador de perros"  tot muntant un show per allà el pàrquing. El final la vaig haver d'agafar pel collar i arrossegant-la cap a dintre.
Començo amb fred i pluja suau. El triangle excessivament a prop fa que comenci caminant fins que no ho vegi molt clar, arribo a la fita 1 i em costa veure-la, poder encara no estic despert. La fita 3 força lent degut la generalització però la clavo. La fita 5 degut a lo mateix em costa una miqueta, estic sobre una terrassa no representada al mapa i em crea certs dubtes que em fan anar lent. La fita 6 m'equivoco de bauada, amb tanta pedra ja no ser lo que s'enfonsa o no. Surto massa ràpid de la fita 8 sense comprovar bé el rumb i em fa perdre mig minut ven bo. La tirada llarga intento anar lo més recta possible sense passar pels aiguamolls centrals tot i que a la pràctica amb tanta roca relliscosa fa que sigui tot molt lent i perillós. L'ataco pel llac allargat de dalt, ja que en aquesta zona ja hi vam passar ahir i em permetrà anar més ràpid. Tot i que el temps no és molt bo estic content ja que avui entenc més bé el mapa generalitzat. Sortint de la 12 no sóc conscient del perill que pot comportar no assegurar-la. Òbviament això és lo que passa. Surto corrent sense ser conscient del nivell i passo just per sobre. La vegetació és espessa sense visibilitat quan decideixo recular amb dong compte que possiblement estic fora mapa, agafo direcció Nord altre cop però resulta que ja estic a l'altre vessant de muntanya i estic magnificant l'error. Llavors quan miro la brúixola veig que la pendent va el revés respecta de com hauria de ser. Penso com la he liat de veritat i em començo a ficar nerviós com mai m'he posat. No pot ser que em passi això aquestes altures. Intento tranquil·litzar-me i tornar a pujar la pujada. Per sort arribo a un punt conegut el qual ja havia passat. A partir d'aquí amb la brúixola intento assegurar i tornar entrar a mapa, un cop a dintre vaig cap a la fita 12 i torno atacar la 13. Pensar que la cursa et va bé és un síndrome de desconcentració. Si la fita està a l'extrem del mapa és vital assegurar i talonar per tal de no sortir del mapa. En aquests cassos la tècnica de la resituació no es pot fer :). Acabo la cursa amb més errors degut que se m'està esborrant el mapa i la baixada de motivació. Un altre cop emprenyat amb mi mateix, però amb les idees més clares de lo que haig de millorar.

2 comentaris:

  1. Déu ni dó a la 13!!!! Quasi bé devies arribar a Guils... ;)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. si si, anava massa esverat. Em va costar força tornar dintre mapa. Em vaig ven desorientar.

      Suprimeix