dilluns, 25 d’abril de 2011

CEO 2011 Guadalajara

Després d'uns dies orgàsmics d'orientació, Catalunya torna a ser Campiona dels Campionats Espanyols d'Orientació.

Us deixo els meus errors i encerts aquí plasmats perquè entre tots puguem continuant fent aquestes magnífiques post curses i així continuant millorant. Animo a tothom a fer el seu propi blog ja que a vegades és una feina que fa mandra però és un treball d'anàlisis de la cursa important per progressar en aquest esport, el qual els millors els tenim molt i molt lluny.

Informació de la cursa i Resultats

Divendres 22 (1r Dia)

Arribem en la zona el qual la primera impressió és boníssima però el terreny està més que enfangat en la zona d'arribada. Amb l'esperança que dintre el bosc estarà en condicions i que el núvol gris que tenim a sobre no es deixarà anar començo massa pendent de córrer i no mirant lo suficient el mapa. Anant cap a la fita dos em noto que em falta confiança i vaig massa lent ja que en aquestes és on puc esgarrapar algun minut. Anant cap a la 7 no comprovo la brúixola per tal d'afinar i al ser un morro ample doncs em desvio força i perdo uns quants minuts però el desastre vindrà en la fita 8 el qual domestre que quan l'escala és a 1:15000 les distancies se'm fan llargues i em costa precisar, així com l'abús de corbes auxiliars que estan de moda i quan corro no les distingeixo de les normals. Com em sol passar en aquests casos les paranoies creixen i vaig baixar el caminet i tornar a pujar per comprovar que realment estava en la zona, finalment la trobo però quin desastre. La fita 10 també em va costar tot i que és normal, la 11 em va semblar com desplaçada la pedra representada el mapa i en la 12 podria estar representat molt millor tot i que hi ha suficient informació per trobar-la bé. En la tirada llarga ho podria haver fet molt més maco però estava amb poca confiança. La 16 el segon gran desastre, un altre cop l'escala del mapa em fa una mala jugada.
Conclusió em costa adaptar-me l'escala de 1:15000 i em falta confiança degut els últims resultats. El terreny m'encanta ja que una simple fita es pot convertir en un gran repte degut la poca visibilitat d'aquests bosc i la facilitat al poder-te desviar.


Dissabte 23 (2n Dia) Matí

El gran dia, aquell dia que esperes des de el mateix moment que l'acabes. Un dia on l'ambient bull i els nervis estan per sobre de lo normal. Ha arribat el dia dels Relleus i Catalunya vesteix de gala amb les seves semarretes grogues amb les franges per tot arreu. Alguns es pinten les cares m'entres alguns altres els veus molt concentrats. Tenen una gran responsabilitat. Per sort només som l'Equip F i l'altre sort és que els components ja els conec, a més d'haver corregut uns altres relleus amb ells. En Jordi per costum i per cap fred surt primer, jo en principi sóc la peça dèbil de l'equip, ja que no sóc regular en diferència ells i sortiré segon, en Girabent sortirà últim ja que ell no falla i de segur que recupera posicions. La sortida en pujada és espectacular i penso que jo mai podré sortir primer amb tanta gent. Últimament fallo molt però tot i això mentalment em començo a trobar millor. Molt nerviós intento concentrar-me, miro bé on tinc el mapa buscant una referència natural ja que és impressionant la quantitat de mapes que hi ha. Quan veig en Jordi a la fita vista em dóna la sensació que ha fallat molt poc i encara em poso més nerviós. Em dóna el relleu, em pica la mà, un moment que m'encanta, corro i corro agafo mapa i de tan ràpid quasi em menjo el públic en el revolt i penso Ivan frena que ja saps què passa. Primera fita perfecta però com sempre algú ja em demana on som, és una tonteria però em desconcentra, la fita dos passo per molt a prop no la veig em torno una mica boig però intento centrar-me i la trobo fàcilment, gran error en uns relleus però intento aïllar-ho. Cap a la 4 floto una mica però finalment trobo les pedres de referència i la trobo, poder una mica massa lent. Com que em trobo bé físicament la 5 i vaig directe encara que pugi i baixi, la fita 9 altre cop passo pel costat i no la veig baixo una mica però llavors estic convençut que era on era abans i torno a pujar cap a la 10 em torno a trobar un que s'ha perdut, perquè tots m'ho demanen a mi. El límit del bosc de la 11 així com els del mapa els trobo una mica relatius, la 12 prefereixo passar pel camí i reposar mentalment i fer un esforç en pujada. En la 13 ressegueixo un límit de bosc que veig clar però resulta que no és el que hi ha el mapa, quan veig la pista em dong compte de lo que he fet. Aquest error no l'acabo d'aïllar i en la 14 ataco molt abans perquè no vaig concentrat per sort veig ràpid l'error que estic fent ara toca la fita vista i la veritat em desconcentra molt els crits, passo sense mirar a ningú ni el mapa, llavors dintre el bosc llegeixo tan com puc tot lo que em queda i em permet guanyar algun minut perdut en aquest bucle. Arribo al relleu, el veig i li pico la mà, ara li toca amb ell. He fet molts errors però el temps tampoc és dolent del tot. En Jordi m'anima, hem complit lo que volíem, donar el tercer relleu abans de la segona sortida en massa. En Girabent el veiem a la fita vista més tard de lo esperat, també és humà i falla alguna fita. L'esperem a l'Sprint final i arribem tots junts a l'arribada. Els tres temps són molt iguals així com els errors comesos. Sembla que aquest equip de relleus es consolida.


Dissabte 23 (2n Dia) Tarda

Com és habitual en els campionats, dino amb un embut i sant tronar-hi. Ara toca l'Sprint a Guadalajara, sortia dels primers el qual això suposa que la gent et mira com un bitxo raro però en principi no hauré de fer cua a les fites. En General el vaig trobar molt fluix, només era de córrer i on tenies tendència anar era el recorregut bo. Crec que en la zona hi havia pobles petits molt més interessants. Inclús intentar fer un traçat una mica diferent hagués donat un altre color a la cursa. Un dels errors és la fita 12 que poder hauria d'haver passat pel carrer de sota fent menys desnivell. La clau de l'Sprint era la escaleta que hi havia al mig de la línia continua entre la 16 i 17 que et podia comportar mig minut donar la volta. Vaig acabar força cansat, està clar que per fer sprints s'ha de fer un altre tipus d'entrenaments.


Diumenge 24 (3r Dia)

L'Sprint sobre asfalt em passa factura i quan em llevo, tot i els estiraments i fisiocrem abans d'anar a dormir, em noto molt encarcarat i rígid. Anem el centre de competició i a diferència dels altres dies el fang ja no és tan fang i fa sol. Intento fer un escalfament llarg però molt suau, no em vull trencar. Només de començar m'haig de para el triangle, hi ha algo que no em cuadra però miro bé la brúixola, aquests començaments raros són traïdors. La Fita 1 no vaig molt depréssa però la trobo bé. De cop m'apareix un paio i em comença a seguir, no em deixa concentrar i fallo en la 2. faig mitja volta despisto el paio i continuo amb lo meu. La trobo però quan veig la 3 penso.. que cabrona. A simple vista no es veu complicat però amb aquest bosc sense visibilitat es complica força. Vaig lent però la trobo bé, llavors agafo confiança i accelero. En La 5 encara no ser com va anar però no vaig tenir la sensació de perdra nivell per sort ho vaig rectificar ràpid. En la 7 vaig sortir massa ràpid de la 6 en una zona confusa i com sempre una altre que s'havia perdut i perquè no m'ho ha de demanar a mi en el moment que necessitava més concentració. Toma moc li vaig fotre, em va sortir de l'ànima. Anant a la 9 em trobo en Xevi de cara i penso, ostres que malament ho dec fer, ja m'ha atrapat. Per sort se'm devia veura a la cara i em diu.. "vaig cap a la 3.." Ufff baixo cap a la 10 poder una mica massa lent però realment algunes coses del mapa no m'agraden. Entro a l'últim bucle, conscient que la 11 pot ser difícil ja que en aquest llom de muntanya ho deuen haver farcit de fites, asseguro llegint pedra per pedra i quan em llenço estic molt segur. La 12 intento anar a nivell llegint les veuades i estan en contacte amb el mapa, no vull fallar ara que ja quasi estic. La 14 la vam fer ahir i la 15 corre i només corre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada