diumenge, 8 d’abril de 2012

Campionats Espanyols d'Orientació 2012

Un cap de setmana llarg i intensiu de curses amb uns terrenys excepcionals. Com sempre els Catalans anem allà on calgui per conquerir aquests campionats. Si volen els poden muntar a la illa "perejil" que també hi anirem. Aquest cop no hi anàvem amb tota l'artilleria, a més tampoc podien puntuar els nostres estrangers, que viuen, estudien i treballen aquí, parlen lo que poden amb català, castellà o anglès. Alguns ajuntats amb gent autòctona i em fills nascuts aquí. Trobo una falta de respecta perquè estan aportant molt en aquest esport. En definitiva són petits detalls que cada dia em deixen més clar el camí a seguir.
Després de moltes hores de Ollorafurgo, ja que resulta que havíem de passar per un bar de Palencia! que no és lo mateix que Plasencia, i lo més bo de tot és que estava tancat. Visca els il·luminats!!
Arribem al model even per fer unes quantes fites caminant. Veig que el mapa està força bé, ple de detall i una mica exagerat d'arbres singulars. Només es veu taquetes negres i grises amb rodonetes verdes, i això que és escala 1:7500!. L'endemà al començar la llarga a escala 1:10000... en el moment que giro el mapa em donc compte que poder hauria de fer-me fer unes ulleres jeje. Un desastre de cursa, fins a tal punt que no he gosat penjar el recorregut per vergonya pròpia. Acabo la cursa i  tot el desastre, he gaudit corrent per aquests terrenys com un animal. En definitiva lo que em va dir en Sales el primer dia que vaig fer orientació, doncs tenia tota la raó. Corro massa i em terrenys així és un perill. Em falta confiança a mi mateix i haig d'aprendre assegurar al màxim les fites i guanyaré molt temps i motivació.

L'endemà toca relleus, sóc la primera màniga i això és un perill, sóc massa nerviós i les sortides en massa...
Per les cares d'en Jordi i en Xevi veig que la confiança no és massa. I és que amb les últimes curses que he fet, els entenc perfectament.
Compte endarrere i tothom comença a córrer. Els organitzadors han posat els nens a davant de tot el qual per sort comencen ràpid però quan arriben al triangle es paren de cop. I així un per un començo a xocar amb nens el qual no ser ni com esquivar. Felicitats els organitzadors per pensar tan bé. Entro a la zona de fites lent, flipo un rato, allò semblen pollastres amb el cap tallat, la gent va d'un cantó cap a l'altre, òbviament amb xucla una fita que no és la meva, està farcit de coses taronges, però a partir d'aquí  m'intento concentrar, tot i la dificultat en aquestes circumstàncies. Les primeres fites rapidíssimes vaig remuntant posicions. A la fita 9 hi passem dos cops i per culpa del ritme frenètic que porto m'equivoco, me'n vaig cap a la 16 en comptes de la 10, rectifico a mig fer tot i que no tinc un contacte exacte amb el mapa, l'ataco com puc i em sento desmotivat per l'error. Per sort veig en Narcís i això m'aixeca la moral. Fem un mano a mano, ell va per aquí jo per allà, i ens anem trobant a la fita. Intento està concentrat i pensar el meu propi traçat, en qualsevol moment podem tenir les fites diferents i no és qüestió de relaxar-se. Tenim algun Andaluz per darrera que també ens va empenyent i la veritat agafem un ritme molt alt. Després de la zona confusa de les pedres baixem molt ràpid vaig perdent contacte i em freno, aixeco el cap i veig el llac a baix, una referència massa clara. Em fico el mapa a la butxaca i cap avall que fa baixada. Abans d'arribar la fita vista veig un altre cop en Narcís, quin paio més ràpid, intento escorçar distancies, està a davant i jo a darrera, per tan tinc avantatge, de mica en mica el tinc més a prop, però sobretot molt concentrat a no fallar ja que això podria soposar que falléssim els dos. Arribo a la 200 enganxat a ell però desfet, donc el relleu i faig l'esprint quasi caminant, no puc!


Després de dinar i amb poques hores per pair comença l'esprint per el casc antic de Plasencia. Amb moltes ganes començo ràpid però arribo a la fita 1 i no la veig, flipo mandarines, i em començo a posar nerviós, estic perdent molt temps, finalment la veig enganxada a la cantonada del mur. Tampoc veig la diferencia del mur pintat en gris amb el negre, tot plegat una mica forçat. Accelero conscient de l'error. Per anar a la fita 4 torno a fallar, no veig que es pot passar per la vorera del carrer prohibit, el qual és la opció bona, i entro tan ràpid per l'arcada que em salto el carrer que haig d'agafar, ho veig però no rectifico ja que per temps seria lo mateix, i corro tan com puc. També fallo la fita9 ja que hauria d'haver anat més decidit, anava lent mirant quin era el recorregut més curt i el final encara vaig fer el més llarg. La fita 10 a la 11 hauria haver sortit per on havia entrat agafant el carrer que anava més directa sense fet tantes eles. Així com la fita 16 que sortint de la 15 hauria d'haver tornat per on havia vingut i baixar pel carrer que està just al costat de la fita. En definitiva un mapa amb bon traçat.

Deixo els mapes aquí sota de la llarga i mitja sense recorregut perquè podeu veure lo macos que eren :)



2 comentaris:

  1. Ivan!! Volem veure els recorreguts de la llarga i la mitja!! Vinga, volem riure una mica, que tu ja deus haver rigut amb els meus... ;) Per cert, molt divertida la crònica.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Em sap greu, però no ho penjaré pas. Els meus errors no són errors, són passejades XD
      Sempre puc dir que el Garmin no em va guardar bé el recorregut jeje.

      Suprimeix