dilluns, 30 d’abril de 2012

Trofeu Vila de Cerdanyola

Comencem el Dissabte amb un dia gris, només arribar ens diuen que acaba de caure un bon ruixat, sense cap dubte trec les bambes de claus tot i lo dur que és aquest terreny tan rocallós. Començo força bé, intento no corre massa, el mapa és generalitzat hi ha molt detall i les fites estan força amagades. A partir de la 7 cometo el meu primer error. La zona és més complexa de lo que està mercat el mapa i alguns murs obvis no són representats, em comença entrar la paranoia típica i pujo fins el camí per veure si sóc on toca. Un cop comprovat que almenys estava en el morro que tocava em torno a calmar i la trobo. La fita 12 no trio la ruta més curta perquè en cursa no ser veure el blanc mig tapat per la línia de traçat. La zona de les fites 15, 16 personalment ho hagués representat força diferent, ja que el morro on hi ha la 16 era molt més pronunciat. Content de només haver fet un error petit tot i lo amagades que estaven les fites. I no gaire content del mapa; a 1:10000 es llegia fatal, la generalització no vaig saber veure un criteri. Barrancs perillosos representats com a tallats infranquejables i tallats infranquejables representats amb una sola línia negre... Tot i això haig de dir que és una zona molt difícil de cartografiar perquè el mapa tingui una bona lectura.

Diumenge el comencem ven oposat. Un dia fresc degut les pluges del dia anterior, però ven assolellat. És la meva primera cursa llarga d'Elit, i la veritat em fa una mica respecta. El fet d'haver d'estar més estona concentrat i que el traçat és més exigent físicament i tècnicament... Que vaja estic com una mica espantat, i per moments penso on m'he fotut. Primera sorpresa en agafar i girar el mapa. No veig res, mida postal, escala 1:15000, està farcit de corbes de nivell quasi sobreposades, al traçat amb una transparencia excessiva tampoc es veu al mig de tot aquest garbuix, però com ho han imprimit!!! . En definitiva em poso a còrrer o quasi caminant, parant cada dos per tres i posant-me el mapa just davant del nas per tal de veure o afinar l'atac de les fites. Quan arribo a la papallona tot i que m'hi fixo m'equivoco d'ala, amb tant de garbuix no es veuen el nombres. Una mica d'error a la fita 15, l'elecció de ruta de la fita 16 i un error gran anant cap  a la 17 em posen amb alerta. La cursa es fa llarga i dura i em començo a notar poca agilitat. Torno a fallar sortint de la 24 per relaxar-me. Arribo a meta molt content tot i que podia haver retallat forces minuts però almenys no la vaig liar. Sensacions d'haver fet una cursa de muntanya demostren que els quilometres d'orientació són molt relatius al tipus de terreny.

Cap comentari:

Publica un comentari