diumenge, 6 de maig de 2012

Entzia (Vitoria)

Acabat de ploure com sol passar últimament, arribem a la zona de competició amb la boca oberta i uns ulls com unes taronges.. i és que això pinta molt bé. És bo tenir aquestes sensacions del terreny abans de començar, i sort perquè el vent bufava fort i l'espera es feia llarga. Una cursa anormal, ja que correm a la tarda i la sortida era en massa. El triangle era en el mateix lloc on sortíem i això feia que la gent no sortís com un boig. A més a més aquest era el centre de la papallona, el qual hi passàvem tres cops i feia la cursa algo diferent i divertida. Per contra les ales de les papallones eren diferents tan de nivell tècnic com de distància, i el meu entendre la igualtat no és gaire absoluta. Només començar em deixo endur per un parell de corredors que em fan desviar de la meva bona trajectòria, com ja m'intuïa ens equivoquem els tres, per sort l'error era petit i obvi al no estar encara dintre mapa. L'escala era 7500 i m'ho passava tot. Al sortir de la Fita 2 agafo el camí directe cap a les pedres de la tres... però m'equivoco de camí, molts camins del mapa a la realitat no es veuen. Rectifico però no veig la fita, torno a la dos ja que està a prop i la torno atacar.. si si ja ho havia fet bé però no veig. Al tercer intent veig un plàstic per una esquerda molt estreta, allà dintre hi ha la fita, però si quasi no passo.. corrents cap a la quatre, intento retallar temps apretant, però les cames no estan per històries, porten moltes curses dures i estan passades. Algunes fites perdo temps perquè no les veig, tot i estar al lloc, estan massa amagades. La Fita 16 em costa una mica i és que la busco amb una depressió que no està dibuixada. Últim bucle rapidíssim, relliscant per la roca humida i setinada o pel fang de les depressions. Com he gaudit!

Segon dia assolellat i amb una temperatura bona per còrrer començo la meva segona cursa llarga d'Elit. Per sort respecta la setmana passada hi havia molt menys desnivell. Començo força bé si no més per les meves condicions. Primera tiradeta llarga i entro a la primera zona de roques. No em freno gaire ja que em surt a la primera. Segona tiradeta llarga i entro al laverint famós. La Fita 7 vaig lent però és que les distancies de la primera veuada respecta al camí no em quadra de res, vaig a visualitzar el mur de la dreta i assegurar la posició i l'ataco satisfactoriament. La Fita 9 fallo una mica i la 10 la lio molt. No entenc les pedres representades i em penso que he sortit malament de la fita 9, torno anar el camí i intento situar-me exactament i torno atacar. Quan arribo a la zona tampoc em quadren les pedres i el final ataco a rumb fins la part més fonda. Tan la fita 11 com la 12 vaig lent però les faig. Després de l'error em falta confiança, i lo pitjor, que quan surto d'aquesta zona em trobo cansat mentalment. La Fita 13 encara no acabo d'entendre perquè han representat la corba de nivell així. La zona de la fita 14 la vaig veure molt més complexa de com està representat. Al final vaig optar per pujar fins a dalt i atacar i em va funcionar. Diria que tothom es va enganxar aquí, per alguna cosa serà. Les dues tirades llargues següents vaig lent i fallo una mica, noto el cansanci acumulat altre cop. La Fita 18 també amb costa, molta gent falla, però és que tot plegat aquesta zona.. la 21 fallo i és que interpreto malament les corbes, el cap em traeix. La 23 se'm resisteix hi haig de fer un segon intent, sembla mentida però la vegetació no em deixa veure una gran depressió. El mapa és complert i complicat i la zona excepcional per fer orientació. Un cap de setmana per aprendre molt! algun dia i tornaré.

Cap comentari:

Publica un comentari