Sant Jaume de Frontanyà (2 Dies dels Pirineus)

Segon any consecutiu que fan una cursa a Sant Jaume de Frontanyà i amb la modalitat de 2 dies, com a mi m'agrada. Després de l'escàndol, per alguns, que l'any passat les curses es van allargar més del compte, doncs aquest any han complert estrictament el reglament, fent de la mitja molt curta i de la llarga només d'una hora. Una mica desil·lusionat i alhora desmotivat, perquè si així han de ser a partir d'ara, trobo que qualsevol caminada popular que sigui una mica llarga, tindrà un nivell físic més elevat que les curses d'orientació a 21A, i alhora l'esgraó que hi ha respecta a Elit encara serà més elevat. Un cop criticat això ara toca criticar-me a mi mateix. Un cap de setmana una mica poc concentrat i no mentalitzat amb lo que és una cursa tan curta com la del dissabte.

1r Dia
Com ja he dit cursa rapidíssima el qual no vaig sortir amb la xispa necessària. Sortia primer i quasi que em perdo amb l'encintat de la pre-sortida, això ja pintava que el dia no seria de lo millor. Tot i així vaig fallar a la fita 1 per no fer lo que realment volia fer, també tinc dubtes demostrables que estigués a lloc. Anant cap a la 4 corria massa i a mig camí em va entrar una paranoia pensant que m'havia equivocat. La Fita 5 vaig anar lent i torno a fallar la 8 per anar massa ràpid i no precisar. A partir d'aquí em concentro força i les clavo totes. Lo pitjor és que les fites no estaven activades i al ser primer.. són pocs segons i ser que no em farà ni pitjo ni millor, però ralla una mica.

2n Dia
A diferència del primer dia surto amb massa xispa, la fita 1 fallo poquet però la 2 llegeixo tan poc el mapa que lo que era una bauada em penso que és un morro. Un desastre que recupero dignament fent un sobre esforç en tirades llargues i pujades. La Fita 3 la clavo però la falta de confiança i al no mirar bé no la veig i em poso una mica nerviós rastrejant uns minuts. Amb tres fites he perdut masses minuts, tot i això intento concentrar-me aïllant l'error. Anant cap a la 11 em faig mal amb un cable i perdu un parell de minuts més i la fita 12 la veig fàcil no l'asseguro i la cago altre cop. La Fita 14 perdo uns altres magnífics minuts, l'ataco per el verd i és massa lent a part de donar més volta. Per rematar la feina quasi em salto la 200, sobre mapa no veia gaire clar l'arribada i quan un es relaxa...
La meva sorpresa va ser en arribar i veure que el meu temps no era dolent, quin esport més curiós. Dissabte ho vaig fer bé i vaig puntuar molt poc, Diumenge un desastre però la millor puntuació fins ara. Quin mal regust de no haver-me concentrat una mica més.
Lo Millor de la Cursa la demostració que ens ha fet l'Eduard Girabent en els dos dies. Ai el dia que se'ns posi enforma...