Campionats Espanyols d'Orientació 2012

Un cap de setmana llarg i intensiu de curses amb uns terrenys excepcionals. Com sempre els Catalans anem allà on calgui per conquerir aquests campionats. Si volen els poden muntar a la illa "perejil" que també hi anirem. Aquest cop no hi anàvem amb tota l'artilleria, a més tampoc podien puntuar els nostres estrangers, que viuen, estudien i treballen aquí, parlen lo que poden amb català, castellà o anglès. Alguns ajuntats amb gent autòctona i em fills nascuts aquí. Trobo una falta de respecta perquè estan aportant molt en aquest esport. En definitiva són petits detalls que cada dia em deixen més clar el camí a seguir.
Després de moltes hores de Ollorafurgo, ja que resulta que havíem de passar per un bar de Palencia! que no és lo mateix que Plasencia, i lo més bo de tot és que estava tancat. Visca els il·luminats!!
Arribem al model even per fer unes quantes fites caminant. Veig que el mapa està força bé, ple de detall i una mica exagerat d'arbres singulars. Només es veu taquetes negres i grises amb rodonetes verdes, i això que és escala 1:7500!. L'endemà al començar la llarga a escala 1:10000... en el moment que giro el mapa em donc compte que poder hauria de fer-me fer unes ulleres jeje. Un desastre de cursa, fins a tal punt que no he gosat penjar el recorregut per vergonya pròpia. Acabo la cursa i  tot el desastre, he gaudit corrent per aquests terrenys com un animal. En definitiva lo que em va dir en Sales el primer dia que vaig fer orientació, doncs tenia tota la raó. Corro massa i em terrenys així és un perill. Em falta confiança a mi mateix i haig d'aprendre assegurar al màxim les fites i guanyaré molt temps i motivació.

L'endemà toca relleus, sóc la primera màniga i això és un perill, sóc massa nerviós i les sortides en massa...
Per les cares d'en Jordi i en Xevi veig que la confiança no és massa. I és que amb les últimes curses que he fet, els entenc perfectament.
Compte endarrere i tothom comença a córrer. Els organitzadors han posat els nens a davant de tot el qual per sort comencen ràpid però quan arriben al triangle es paren de cop. I així un per un començo a xocar amb nens el qual no ser ni com esquivar. Felicitats els organitzadors per pensar tan bé. Entro a la zona de fites lent, flipo un rato, allò semblen pollastres amb el cap tallat, la gent va d'un cantó cap a l'altre, òbviament amb xucla una fita que no és la meva, està farcit de coses taronges, però a partir d'aquí  m'intento concentrar, tot i la dificultat en aquestes circumstàncies. Les primeres fites rapidíssimes vaig remuntant posicions. A la fita 9 hi passem dos cops i per culpa del ritme frenètic que porto m'equivoco, me'n vaig cap a la 16 en comptes de la 10, rectifico a mig fer tot i que no tinc un contacte exacte amb el mapa, l'ataco com puc i em sento desmotivat per l'error. Per sort veig en Narcís i això m'aixeca la moral. Fem un mano a mano, ell va per aquí jo per allà, i ens anem trobant a la fita. Intento està concentrat i pensar el meu propi traçat, en qualsevol moment podem tenir les fites diferents i no és qüestió de relaxar-se. Tenim algun Andaluz per darrera que també ens va empenyent i la veritat agafem un ritme molt alt. Després de la zona confusa de les pedres baixem molt ràpid vaig perdent contacte i em freno, aixeco el cap i veig el llac a baix, una referència massa clara. Em fico el mapa a la butxaca i cap avall que fa baixada. Abans d'arribar la fita vista veig un altre cop en Narcís, quin paio més ràpid, intento escorçar distancies, està a davant i jo a darrera, per tan tinc avantatge, de mica en mica el tinc més a prop, però sobretot molt concentrat a no fallar ja que això podria soposar que falléssim els dos. Arribo a la 200 enganxat a ell però desfet, donc el relleu i faig l'esprint quasi caminant, no puc!


Després de dinar i amb poques hores per pair comença l'esprint per el casc antic de Plasencia. Amb moltes ganes començo ràpid però arribo a la fita 1 i no la veig, flipo mandarines, i em començo a posar nerviós, estic perdent molt temps, finalment la veig enganxada a la cantonada del mur. Tampoc veig la diferencia del mur pintat en gris amb el negre, tot plegat una mica forçat. Accelero conscient de l'error. Per anar a la fita 4 torno a fallar, no veig que es pot passar per la vorera del carrer prohibit, el qual és la opció bona, i entro tan ràpid per l'arcada que em salto el carrer que haig d'agafar, ho veig però no rectifico ja que per temps seria lo mateix, i corro tan com puc. També fallo la fita9 ja que hauria d'haver anat més decidit, anava lent mirant quin era el recorregut més curt i el final encara vaig fer el més llarg. La fita 10 a la 11 hauria haver sortit per on havia entrat agafant el carrer que anava més directa sense fet tantes eles. Així com la fita 16 que sortint de la 15 hauria d'haver tornat per on havia vingut i baixar pel carrer que està just al costat de la fita. En definitiva un mapa amb bon traçat.

Deixo els mapes aquí sota de la llarga i mitja sense recorregut perquè podeu veure lo macos que eren :)

La Creu de Canet

Primera Cursa i primer mp.

Moltes ganes de començar la competició, tot i que el terreny i el mapa no són de lo més desitjat. Començo la cursa sense haver escalfat del tot bé. Tants dies sense veure la gent d'orientació, xerro més que no pas escalfo. Primer tram ràpid, força net però s'ha d'anar en compte. Cursa amb moltes fites properes i per lo que veig a en la fita 1 i la 2 sempre trobo alguna altre fita fàcil de confondre amb la meva. Em trobo a gust i corro força però a la fita 9 memoritzo, que un cop el camí que fa esses pujo pel rec fins el revolt vaig a nivell fins a les roques, mentres vaig anticipant la 10 intentant trobar el traçat òptim per fer desnivell zero de pujada. La meva innocència em fa fitar la fita que em trobo sense comprovar número i surto disparat cap a la 10 tot orgullós d'haver anticipat a temps, però resulta que no era la meva. Continuo la cursa ja que no em vaig adonar compte de l'error en el moment. A la fita 12 m'enganxo, entre que no recordava que hi havia camins no representats i que no vaig acabar d'entendre la representació d'aquest tallat tan obvi sobre mapa, tot plegat em va desconcentrar força. La fita 13 la bauada estava impracticable, plena d'arbres caiguts i no vaig saber trobar el camí, acabo pujant pel camí de sobre i atacar per l'altre cantó. Una altre enganxada que em fa accelerar el ritme i cometre molts més errors. Quan vaig cap a la 16 agafo un camí que tampoc està el mapa i quan em donc comte estic el camí d'abans. Alusino i em rallo una mica, entre els meus errors i lo guarro que són aquestes últimes fites. La fita 17 passo pel costat i tampoc la veig, desesperat del temps ja perdut baixo el camí de sota i l'ataco de nou. Per rematar sortint de la 19 no miro la brúixola i no va d'un pel que me'n vaig el revés. Descarrego i veig mp. Lo que faltava per rematar la moral!

Adamuz (Còrdova)

Arribem en la zona de competició i quedo sorprès de quins boscos tan nets. Faig el model event, el terreny enganya ja que aparentment sembla planer però no para de baixar i pujar i la gran visibilitat et fa córrer a un ritme més alt que de costum. Començo la mitja força concentrat i amb ganes, tot i no haver dormit massa. Entre que la pre-sortida era una mica justa de temps i que la cursa començava amb una lleugera baixada, agafo un ritme de cursa molt alt. Tot i això em concentro força a no fallar i a parar lo mínim. Fallo l'elecció d'itinerari la fita 7, vaig buscant un pas net entre el ratllat i quan me'n donc compte ja veig la carretera, faig més volta i més desnivell de lo que toca. La 11 i 12 vaig més lent però la zona era confosa,  em concentro per el tram final i acabo traient tota la xispa que em quedava. Un tram on molta gent es relaxava, fallava i perdia molt temps. Un terreny força net i un traçat fluixet, ha estat la cursa d'Orientació que més he corregut.

A la tarda faig l'esprint, que en definitiva va ser més de lo mateix que al matí. Encara no recuperat del matí i amb una  temperatura no massa agradable per córrer començo l'esprint. Vaig corrent per la pista mentres situo el mapa, el triangle estava enganxat a la sortida i ja començo fallant una mica massa per un esprint. Una zona una mica més bruta el qual la vegetació no representada t'obliga a canviar una mica l'itinerari com a la fita 2 i 8. Un esprint de baixa i puja per tornar a baixar i la veritat em quedo fos a mig esprint. L'error més gran la fita 15 que sortint de la 14 la baixada se m'endu. La fita 20 també fallo però és que em tantes rodonetes el bucle final se'm cursa tot. En definitiva prefereixo que els esprints siguin en ciutats, pobles, casc antics. Així trenques més la rutina i fas turisme a alta velocitat :)

L'endemà toca aixecar-se d'hora i a més a més amb el canvi d'hora la son es nota. Mig empanat vaig escalfant, començo la cursa i em costa entrar a 15.000. El mapa no ho sembla però les distancies es fan llargues, amb paro, desplego el mapa i ho comprovo. Doncs si que és a 15.000 i és que la informació tècnica no ho acabava d'especificar massa clar les escales dels mapes. Començo força bé amb petits errors. La fita 3 hauria d'haver assegurat més l'atac i la 4 buscar un lloc més net per on passar. La fita 6 la memoritzo molt malament i m'haig de parar a veure què passa, la 8 la podria haver atacat millor però en aquesta zona la vegetació et domina. La fita 11 crec que si hagués anat per la dreta hauria arribat el collet estalviant alguna corba. Tot i això els errors grossos comencen ara, no he dosificat massa i començo a fer errors paral·lels imperdonables a la fita 12, 13 i així com la fita 16 que sortint de la 15 no ser com m'ho miro però me'n vaig cap a la 19 i llavors amb torno equivocar un cop passat el camí. Tinc la sort que trobo un paio perdut que em va dient que hi ha un camp magnètic ja que la brúixola no li marca bé, llavors miro i li dic "ostia és veritat" i llavors penso "no pot ser" paro i miro on la he cagat, un altre error paral·lel. La 18 la faig força concentrat intento no perdre nivell i passar por on pugi, tot i això aquest ratllat feia passadissos quasi corriols. Com sempre acabo rematant la mala feina, memoritzo malament i quan surto de la 19 pujo per on no toca. El traçat em va agradar molt. Com a autocrítica,  la meva memòria és dolentíssima, quan anticipo fallo i encara no estic del tot fi per les llargues, mentalment m'esgoto. Conclusió, aquest cap de setmana només li faltava un esprint a Còrdova per ser perfecte.

Entrenaments Navaleno

Per primer cop, i no serà pas perquè abans no en tingués ganes, em vaig decidir anar a fer un stage d’entrenaments tècnics. Així que ens dirigim cap a Navaleno (Sòria) amb l’Ollora Furgo. Arribem força tard i el fred és considerable si el comparem amb la calor que feia per aquí. En total fem 3 entrenaments el dissabte i una cursa el diumenge. Però nosaltres ens quedem fins dilluns i l’Ollora i en Santoyo ens preparen uns entrenaments una mica diferents...

Dissabte: El Primer entrenament em va agradar força, m’ho vaig agafar tranquil·lament intentant apurar la tècnica però la veritat em costa. En els rumbs em desvio uns 100m, i quan entrem en la zona de només corbes em costa interpretar, a la realitat veig un relleu més complexa que al mapa, però torno a començar i me’n surto bé.

Després de dinar cap a la tarda tornem a fer un entrenament.Aquest cop amb sportident però amb cintes que apart de la fita4 a totes havies de precisar força per no perdre temps. La fita6 passo per davant i no la veig, faig una volta torno el mateix lloc convençut que ha de ser allà i el final la veig. La clariana amb ratllat que hi ha davant la 7 i la 8 quasi era un verd fosc, sort que no tenia punxes. A la 9 fallo molt i a la 10 tampoc la veig i això que les cintes eren grogues florescents. Tot i això estic content però em comencen a pesar les cames.

A les nou ens toca fer un altre entrenament teòricament nocturn però no vaig gastar gens de piles... En principi no volia corre però la sortida en massa i les papallones el qual vas trobant la gent, ens vam autopicar i vam acabar tots corrent. Va ser molt divertit i els animalons de fusta que vam trobar pel bosc.. algun espant et feien. Anant cap el pavelló em noto fet pols..

Diumenge: Al llevar-me ja em noto amb una certa mandra i tot em fa mal, Surto d’hora i no puc badar. Vaig el trot fins a la sortida per escalfar, quan faig la pujada decideixo que avui també és un entrenament. Surto amb la brúixola però quan arribo el triangle me la poso a la butxaca, un repte que en el moment em sentia molt valent però vaig patir les conseqüències.

La fita1 quan travesso el rec perdo el nivell adequat i la lio, tot i les temptacions d’agafar la brúixola continuo sense. Sortint de la 2 no ho faig gaire bé i sort d’una rassa marcada al mapa que em torna a situar, penso que dolent que ets. Tot i això com que trobo bé la 3, 4 i la 5 m’animo molt però... a la fita6 faig un gran desastre. Una cosa és anar sense brúixola i l’altre fer això. Gran decepció em mi mateix agafo la brúixola vaig en direcció SE per trobar el camí, em resituo però l’orgull em fa tornar posar la brúixola a la butxaca ja que el temps ja està trencat. A partir d’aquí trobo bé la 6 i la 7, la 8 la clavo però no la veig. La fita9 ho faig força malament, a simple vista la veig fàcil però no miro prou bé el mapa, i encaparrat que estava a bon lloc , el final torno agafar el punt d’atac i veig l’error. Anant cap a la 10 pujo els tallats de pedres i agafo una beuada el qual no s’acaba mai, de cop sento soroll de cotxes, ostres estic a la carretera, fart de fer kilòmetres de més agafo la brúixola, estic molt cansat no puc més i ja he acumulat una hora d’errors. Tot i això encara faig algun altre error. Tota la confiança agafada desde els campionats l’he perdut.

Dinem a Navaleno i a la tarda marxem cap a la platja! concretament “El Embalse de la Cuerda del Pozo”. El qual L’Ollora i en Santoyo volen que fem dos entrenaments més però estem fets caldo. Després de la seva insistència professional i vocativa fem els entrenaments però ho fem caminant tot entrenant la memòria, ja que el vespre que ens espera... O-Birri o algo així.

Doncs ja em veus fent equip em en Santoyo, bevent una cervesa per poder córrer, memoritzant el mapa per arribar a la fita i memoritzant la formula que hi havia a la fita, llavors tornar al principi apuntar la formula i no equivocar-te ja que hi havia fites trampa. Si t’equivocaves una altre cervesa i repetir la fita. La veritat acabes com un globus tot i que no vam fallar. Ens van guanyar per 1segon. L’Ollora no em va voler donar el bolígraf i em volia estafar amb la formula, aquesta me l’apunto jeje.

L’endemà un cop llevats vam esmorzar a pinyó i un altre entrenament petit de rumbs. Dutxa ràpida i marxem corrents cap el mapa de “Valonsadero” a prop de Sòria. Un mapa amb una cartografia peculiar, per lo que és els arbres, però molt precís. Acabem a Sòria tot fent turisme però amb un mapa d’Orientació a les mans. Lo millor la companyia i el bon rotllo amb sensacions d’haver après algo.

Sant Jaume de Frontanyà (2 Dies dels Pirineus)

Segon any consecutiu que fan una cursa a Sant Jaume de Frontanyà i amb la modalitat de 2 dies, com a mi m'agrada. Després de l'escàndol, per alguns, que l'any passat les curses es van allargar més del compte, doncs aquest any han complert estrictament el reglament, fent de la mitja molt curta i de la llarga només d'una hora. Una mica desil·lusionat i alhora desmotivat, perquè si així han de ser a partir d'ara, trobo que qualsevol caminada popular que sigui una mica llarga, tindrà un nivell físic més elevat que les curses d'orientació a 21A, i alhora l'esgraó que hi ha respecta a Elit encara serà més elevat. Un cop criticat això ara toca criticar-me a mi mateix. Un cap de setmana una mica poc concentrat i no mentalitzat amb lo que és una cursa tan curta com la del dissabte.

1r Dia
Com ja he dit cursa rapidíssima el qual no vaig sortir amb la xispa necessària. Sortia primer i quasi que em perdo amb l'encintat de la pre-sortida, això ja pintava que el dia no seria de lo millor. Tot i així vaig fallar a la fita 1 per no fer lo que realment volia fer, també tinc dubtes demostrables que estigués a lloc. Anant cap a la 4 corria massa i a mig camí em va entrar una paranoia pensant que m'havia equivocat. La Fita 5 vaig anar lent i torno a fallar la 8 per anar massa ràpid i no precisar. A partir d'aquí em concentro força i les clavo totes. Lo pitjor és que les fites no estaven activades i al ser primer.. són pocs segons i ser que no em farà ni pitjo ni millor, però ralla una mica.

2n Dia
A diferència del primer dia surto amb massa xispa, la fita 1 fallo poquet però la 2 llegeixo tan poc el mapa que lo que era una bauada em penso que és un morro. Un desastre que recupero dignament fent un sobre esforç en tirades llargues i pujades. La Fita 3 la clavo però la falta de confiança i al no mirar bé no la veig i em poso una mica nerviós rastrejant uns minuts. Amb tres fites he perdut masses minuts, tot i això intento concentrar-me aïllant l'error. Anant cap a la 11 em faig mal amb un cable i perdu un parell de minuts més i la fita 12 la veig fàcil no l'asseguro i la cago altre cop. La Fita 14 perdo uns altres magnífics minuts, l'ataco per el verd i és massa lent a part de donar més volta. Per rematar la feina quasi em salto la 200, sobre mapa no veia gaire clar l'arribada i quan un es relaxa...
La meva sorpresa va ser en arribar i veure que el meu temps no era dolent, quin esport més curiós. Dissabte ho vaig fer bé i vaig puntuar molt poc, Diumenge un desastre però la millor puntuació fins ara. Quin mal regust de no haver-me concentrat una mica més.
Lo Millor de la Cursa la demostració que ens ha fet l'Eduard Girabent en els dos dies. Ai el dia que se'ns posi enforma...

Trofeo Comarca del Jiloca (Calamocha)

Un cap de setmana de dos dies, com sol ser per les Espanyes però aquest cop amb dos terrenys diferents. El meu repte personal és la regularitat i concentració.

Primer dia. Terreny més aviat planer, amb roca petita i solta per terra per posar a prova els lligaments i tendons.
Com és d'esperar en un terreny planer la cursa serà ràpida tot i que les distàncies s'acosten més a una cursa llarga que no pas a una de mitja. Començo a poc a poc per entrar a mapa i agafar confiança. En la fita 5 m'equivoco amb el plantejament de com atacar-la i alhora em torno equivocar en l'atac tot i sent conscient que el morro es bifurca. Aquest error em posa amb alerta i no cometo un altre fins la fita 20. La sensació és que vaig massa lent però l'objectiu és no fallar i tenir regularitat.

Segon Dia. Terreny també amb pedres per terra però aquest cop més pronunciat per lo que és el relleu i algo més humit fent d'algunes zones espectacularment de pel·lícula d'orientació. Com sol pasar últimament començo força a poc a poc, però és que és una obligació per mi per tal d'entrar a mapa adequadament. Anant cap a la fita 2 no estic massa concentrat i un cop a dalt la clariana perdo un minut preciós per situar-me exactament. Em poso en alerta i em concentro tan com puc. La Tirada cap a la 5 em fa pensar una mica, ja tocava, ja que poder els traçats no han estat lo més elaborat en els dos dies. De la fita 6 a la 7 em noto poc lleuger i em començo adonar de quin pal va la cursa. Puja i baixa per tornar a pujar.. i na fent. En alguns trams podies anar a nivell per camí fent la santa volta, però quan un no es nota ràpid prefereix baixar i pujar i els temps ho demostren. La fita 8 no l'encerto massa, em flipo una mica i per tal que no em vegi un que em seguia, baixo progressivament fora del camí, per un corriol secundari, però alhora d'atacar no acabo d'afinar i entre que la zona és guarrilla i la fita està molt amagada, perdo uns altres minuts. Això em passa per fer invents. En general no faig errors tot i poder anar més ràpid, però al arribar el final em desconcentro una mica per les ganes d'acabar i a la fita 18 no ser pas com vaig llegir les corbes, però un cop d'alt del turonet reflexiono i penso -què estàs fent!-, un altre minut llençat tontament.
Molt content dels dos dies per aconseguir la regularitat i més content perquè alhora s'ha plasmat en els temps. Per últim trist perquè no tindrem una cursa espanyola fins després d'estiu.. Però ara toca copa catalana, i en un terreny molt interessant.

Classificació dels dos dies
Classificació Dissabte - Classificació Diumenge

CEO 2011 Guadalajara

Després d'uns dies orgàsmics d'orientació, Catalunya torna a ser Campiona dels Campionats Espanyols d'Orientació.

Us deixo els meus errors i encerts aquí plasmats perquè entre tots puguem continuant fent aquestes magnífiques post curses i així continuant millorant. Animo a tothom a fer el seu propi blog ja que a vegades és una feina que fa mandra però és un treball d'anàlisis de la cursa important per progressar en aquest esport, el qual els millors els tenim molt i molt lluny.

Informació de la cursa i Resultats

Divendres 22 (1r Dia)

Arribem en la zona el qual la primera impressió és boníssima però el terreny està més que enfangat en la zona d'arribada. Amb l'esperança que dintre el bosc estarà en condicions i que el núvol gris que tenim a sobre no es deixarà anar començo massa pendent de córrer i no mirant lo suficient el mapa. Anant cap a la fita dos em noto que em falta confiança i vaig massa lent ja que en aquestes és on puc esgarrapar algun minut. Anant cap a la 7 no comprovo la brúixola per tal d'afinar i al ser un morro ample doncs em desvio força i perdo uns quants minuts però el desastre vindrà en la fita 8 el qual domestre que quan l'escala és a 1:15000 les distancies se'm fan llargues i em costa precisar, així com l'abús de corbes auxiliars que estan de moda i quan corro no les distingeixo de les normals. Com em sol passar en aquests casos les paranoies creixen i vaig baixar el caminet i tornar a pujar per comprovar que realment estava en la zona, finalment la trobo però quin desastre. La fita 10 també em va costar tot i que és normal, la 11 em va semblar com desplaçada la pedra representada el mapa i en la 12 podria estar representat molt millor tot i que hi ha suficient informació per trobar-la bé. En la tirada llarga ho podria haver fet molt més maco però estava amb poca confiança. La 16 el segon gran desastre, un altre cop l'escala del mapa em fa una mala jugada.
Conclusió em costa adaptar-me l'escala de 1:15000 i em falta confiança degut els últims resultats. El terreny m'encanta ja que una simple fita es pot convertir en un gran repte degut la poca visibilitat d'aquests bosc i la facilitat al poder-te desviar.


Dissabte 23 (2n Dia) Matí

El gran dia, aquell dia que esperes des de el mateix moment que l'acabes. Un dia on l'ambient bull i els nervis estan per sobre de lo normal. Ha arribat el dia dels Relleus i Catalunya vesteix de gala amb les seves semarretes grogues amb les franges per tot arreu. Alguns es pinten les cares m'entres alguns altres els veus molt concentrats. Tenen una gran responsabilitat. Per sort només som l'Equip F i l'altre sort és que els components ja els conec, a més d'haver corregut uns altres relleus amb ells. En Jordi per costum i per cap fred surt primer, jo en principi sóc la peça dèbil de l'equip, ja que no sóc regular en diferència ells i sortiré segon, en Girabent sortirà últim ja que ell no falla i de segur que recupera posicions. La sortida en pujada és espectacular i penso que jo mai podré sortir primer amb tanta gent. Últimament fallo molt però tot i això mentalment em començo a trobar millor. Molt nerviós intento concentrar-me, miro bé on tinc el mapa buscant una referència natural ja que és impressionant la quantitat de mapes que hi ha. Quan veig en Jordi a la fita vista em dóna la sensació que ha fallat molt poc i encara em poso més nerviós. Em dóna el relleu, em pica la mà, un moment que m'encanta, corro i corro agafo mapa i de tan ràpid quasi em menjo el públic en el revolt i penso Ivan frena que ja saps què passa. Primera fita perfecta però com sempre algú ja em demana on som, és una tonteria però em desconcentra, la fita dos passo per molt a prop no la veig em torno una mica boig però intento centrar-me i la trobo fàcilment, gran error en uns relleus però intento aïllar-ho. Cap a la 4 floto una mica però finalment trobo les pedres de referència i la trobo, poder una mica massa lent. Com que em trobo bé físicament la 5 i vaig directe encara que pugi i baixi, la fita 9 altre cop passo pel costat i no la veig baixo una mica però llavors estic convençut que era on era abans i torno a pujar cap a la 10 em torno a trobar un que s'ha perdut, perquè tots m'ho demanen a mi. El límit del bosc de la 11 així com els del mapa els trobo una mica relatius, la 12 prefereixo passar pel camí i reposar mentalment i fer un esforç en pujada. En la 13 ressegueixo un límit de bosc que veig clar però resulta que no és el que hi ha el mapa, quan veig la pista em dong compte de lo que he fet. Aquest error no l'acabo d'aïllar i en la 14 ataco molt abans perquè no vaig concentrat per sort veig ràpid l'error que estic fent ara toca la fita vista i la veritat em desconcentra molt els crits, passo sense mirar a ningú ni el mapa, llavors dintre el bosc llegeixo tan com puc tot lo que em queda i em permet guanyar algun minut perdut en aquest bucle. Arribo al relleu, el veig i li pico la mà, ara li toca amb ell. He fet molts errors però el temps tampoc és dolent del tot. En Jordi m'anima, hem complit lo que volíem, donar el tercer relleu abans de la segona sortida en massa. En Girabent el veiem a la fita vista més tard de lo esperat, també és humà i falla alguna fita. L'esperem a l'Sprint final i arribem tots junts a l'arribada. Els tres temps són molt iguals així com els errors comesos. Sembla que aquest equip de relleus es consolida.


Dissabte 23 (2n Dia) Tarda

Com és habitual en els campionats, dino amb un embut i sant tronar-hi. Ara toca l'Sprint a Guadalajara, sortia dels primers el qual això suposa que la gent et mira com un bitxo raro però en principi no hauré de fer cua a les fites. En General el vaig trobar molt fluix, només era de córrer i on tenies tendència anar era el recorregut bo. Crec que en la zona hi havia pobles petits molt més interessants. Inclús intentar fer un traçat una mica diferent hagués donat un altre color a la cursa. Un dels errors és la fita 12 que poder hauria d'haver passat pel carrer de sota fent menys desnivell. La clau de l'Sprint era la escaleta que hi havia al mig de la línia continua entre la 16 i 17 que et podia comportar mig minut donar la volta. Vaig acabar força cansat, està clar que per fer sprints s'ha de fer un altre tipus d'entrenaments.


Diumenge 24 (3r Dia)

L'Sprint sobre asfalt em passa factura i quan em llevo, tot i els estiraments i fisiocrem abans d'anar a dormir, em noto molt encarcarat i rígid. Anem el centre de competició i a diferència dels altres dies el fang ja no és tan fang i fa sol. Intento fer un escalfament llarg però molt suau, no em vull trencar. Només de començar m'haig de para el triangle, hi ha algo que no em cuadra però miro bé la brúixola, aquests començaments raros són traïdors. La Fita 1 no vaig molt depréssa però la trobo bé. De cop m'apareix un paio i em comença a seguir, no em deixa concentrar i fallo en la 2. faig mitja volta despisto el paio i continuo amb lo meu. La trobo però quan veig la 3 penso.. que cabrona. A simple vista no es veu complicat però amb aquest bosc sense visibilitat es complica força. Vaig lent però la trobo bé, llavors agafo confiança i accelero. En La 5 encara no ser com va anar però no vaig tenir la sensació de perdra nivell per sort ho vaig rectificar ràpid. En la 7 vaig sortir massa ràpid de la 6 en una zona confusa i com sempre una altre que s'havia perdut i perquè no m'ho ha de demanar a mi en el moment que necessitava més concentració. Toma moc li vaig fotre, em va sortir de l'ànima. Anant a la 9 em trobo en Xevi de cara i penso, ostres que malament ho dec fer, ja m'ha atrapat. Per sort se'm devia veura a la cara i em diu.. "vaig cap a la 3.." Ufff baixo cap a la 10 poder una mica massa lent però realment algunes coses del mapa no m'agraden. Entro a l'últim bucle, conscient que la 11 pot ser difícil ja que en aquest llom de muntanya ho deuen haver farcit de fites, asseguro llegint pedra per pedra i quan em llenço estic molt segur. La 12 intento anar a nivell llegint les veuades i estan en contacte amb el mapa, no vull fallar ara que ja quasi estic. La 14 la vam fer ahir i la 15 corre i només corre.