Meranges (Malniu)

Primer dia amb temperatura idònia i un terreny excepcional com mai hem corregut fent orientació. Estem a 2000 metres, cosa no habitual en aquest esport. Veig moltes pedres i la veritat no ser com ho representaran. Estaria bé que almenys haguessin fet un model event petit per tal d'entendre una mica la generalització abans de cursa. Començo lent per entrar a mapa i entendre la generalització, l'Escala és 1:7500 i encara que es llegeixi més bé em costa molt la percepció de distancies. La fita 2 agafo un caminet pensant que és el que està dibuixat el mapa, i òbviament quan faig l'atac no em quadre res. Amb resituo ràpid i la trobo però quan ataco la 3 torno a fallar. Em costa veure aquestes depressions petites que quasi són basalts i les bauades les veig com sobre dimensionades per lo que fa la profunditat. Les fites 5,6,7,8 les faig bé. La 9 també però degut la mala concentració quan arribo a la fita miro la descripció de la 6 en comptes de la 9 i em poso a buscar una fita inexistent i entendre la zona d'una altre manera. Aquest error em desconcentra del tot. La fita 14 jo entenc que la pedra ha d'estar per sobre el nivell del llac. Quan surto del llac allargat veig una fita a l'esquerra amb una pedra petita que està força a prop, em penso que no és la meva, típica fita trampa. Però després de rastrejar totes les pedres grans possibles, i de atacar-la dos cops, veig que aquella fita té el codi que jo busco, curiós que tothom la trobés però quan més m'ho miro, més clar ho tinc que estava per sota del nivell. La fita 15 la trobo de xiripa. La beuada, la terrassa i la depressió, a la realitat era força imaginari. Sort en vaig tenir que la vegetació estava ben representada. La 16 encara no ser com l'havia d'haver assegurat, una zona plena de pedres grans a la realitat, no vaig saber veure quines estaven representades al mapa, així com en la Fita 17 i 18. Això ho atorgo més a una mala concentració per els errors acumulats. Arriba un punt que no pots aïllar els errors per més que vulguis. La fita 21 també ho vaig trobar força imaginari.

Quan arribo a casa agafo una cinta mètrica de cinc metres i l'estenc. Una corba auxiliar són 2,5 metres i això és una profunditat més alta que una porta que sol fer 2,1. Una corba normal són 5 metres, quasi bé dos plantes d'un pis. No ser com dir-ho, però aquest mapa no l'entenc. No entenc aquestes depressions ni les bauades sobredimensionades. Per sort en el segon dia quasi entenc la generalització de les roques.

El segon dia promet, arribo just a la sortida. En el moment de deixar la jaqueta a la furgoneta de la Laura i en Girabent, després de l'escalfament, em surt la gossa corrents, i ja em veus a mi intentant fer de "domador de perros"  tot muntant un show per allà el pàrquing. El final la vaig haver d'agafar pel collar i arrossegant-la cap a dintre.

Començo amb fred i pluja suau. El triangle excessivament a prop fa que comenci caminant fins que no ho vegi molt clar, arribo a la fita 1 i em costa veure-la, poder encara no estic despert. La fita 3 força lent degut la generalització però la clavo. La fita 5 degut a lo mateix em costa una miqueta, estic sobre una terrassa no representada al mapa i em crea certs dubtes que em fan anar lent. La fita 6 m'equivoco de bauada, amb tanta pedra ja no ser lo que s'enfonsa o no. Surto massa ràpid de la fita 8 sense comprovar bé el rumb i em fa perdre mig minut ven bo. La tirada llarga intento anar lo més recta possible sense passar pels aiguamolls centrals tot i que a la pràctica amb tanta roca relliscosa fa que sigui tot molt lent i perillós. L'ataco pel llac allargat de dalt, ja que en aquesta zona ja hi vam passar ahir i em permetrà anar més ràpid. Tot i que el temps no és molt bo estic content ja que avui entenc més bé el mapa generalitzat. Sortint de la 12 no sóc conscient del perill que pot comportar no assegurar-la. Òbviament això és lo que passa. Surto corrent sense ser conscient del nivell i passo just per sobre. La vegetació és espessa sense visibilitat quan decideixo recular amb dong compte que possiblement estic fora mapa, agafo direcció Nord altre cop però resulta que ja estic a l'altre vessant de muntanya i estic magnificant l'error. Llavors quan miro la brúixola veig que la pendent va el revés respecta de com hauria de ser. Penso com la he liat de veritat i em començo a ficar nerviós com mai m'he posat. No pot ser que em passi això aquestes altures. Intento tranquil·litzar-me i tornar a pujar la pujada. Per sort arribo a un punt conegut el qual ja havia passat. A partir d'aquí amb la brúixola intento assegurar i tornar entrar a mapa, un cop a dintre vaig cap a la fita 12 i torno atacar la 13. Pensar que la cursa et va bé és un síndrome de desconcentració. Si la fita està a l'extrem del mapa és vital assegurar i talonar per tal de no sortir del mapa. En aquests cassos la tècnica de la resituació no es pot fer :). Acabo la cursa amb més errors degut que se m'està esborrant el mapa i la baixada de motivació. Un altre cop emprenyat amb mi mateix, però amb les idees més clares de lo que haig de millorar.

Entzia (Vitoria)

Acabat de ploure com sol passar últimament, arribem a la zona de competició amb la boca oberta i uns ulls com unes taronges.. i és que això pinta molt bé. És bo tenir aquestes sensacions del terreny abans de començar, i sort perquè el vent bufava fort i l'espera es feia llarga. Una cursa anormal, ja que correm a la tarda i la sortida era en massa. El triangle era en el mateix lloc on sortíem i això feia que la gent no sortís com un boig. A més a més aquest era el centre de la papallona, el qual hi passàvem tres cops i feia la cursa algo diferent i divertida. Per contra les ales de les papallones eren diferents tan de nivell tècnic com de distància, i el meu entendre la igualtat no és gaire absoluta. Només començar em deixo endur per un parell de corredors que em fan desviar de la meva bona trajectòria, com ja m'intuïa ens equivoquem els tres, per sort l'error era petit i obvi al no estar encara dintre mapa. L'escala era 7500 i m'ho passava tot. Al sortir de la Fita 2 agafo el camí directe cap a les pedres de la tres... però m'equivoco de camí, molts camins del mapa a la realitat no es veuen. Rectifico però no veig la fita, torno a la dos ja que està a prop i la torno atacar.. si si ja ho havia fet bé però no veig. Al tercer intent veig un plàstic per una esquerda molt estreta, allà dintre hi ha la fita, però si quasi no passo.. corrents cap a la quatre, intento retallar temps apretant, però les cames no estan per històries, porten moltes curses dures i estan passades. Algunes fites perdo temps perquè no les veig, tot i estar al lloc, estan massa amagades. La Fita 16 em costa una mica i és que la busco amb una depressió que no està dibuixada. Últim bucle rapidíssim, relliscant per la roca humida i setinada o pel fang de les depressions. Com he gaudit!

Segon dia assolellat i amb una temperatura bona per còrrer començo la meva segona cursa llarga d'Elit. Per sort respecta la setmana passada hi havia molt menys desnivell. Començo força bé si no més per les meves condicions. Primera tiradeta llarga i entro a la primera zona de roques. No em freno gaire ja que em surt a la primera. Segona tiradeta llarga i entro al laverint famós. La Fita 7 vaig lent però és que les distancies de la primera veuada respecta al camí no em quadra de res, vaig a visualitzar el mur de la dreta i assegurar la posició i l'ataco satisfactoriament. La Fita 9 fallo una mica i la 10 la lio molt. No entenc les pedres representades i em penso que he sortit malament de la fita 9, torno anar el camí i intento situar-me exactament i torno atacar. Quan arribo a la zona tampoc em quadren les pedres i el final ataco a rumb fins la part més fonda. Tan la fita 11 com la 12 vaig lent però les faig. Després de l'error em falta confiança, i lo pitjor, que quan surto d'aquesta zona em trobo cansat mentalment. La Fita 13 encara no acabo d'entendre perquè han representat la corba de nivell així. La zona de la fita 14 la vaig veure molt més complexa de com està representat. Al final vaig optar per pujar fins a dalt i atacar i em va funcionar. Diria que tothom es va enganxar aquí, per alguna cosa serà. Les dues tirades llargues següents vaig lent i fallo una mica, noto el cansanci acumulat altre cop. La Fita 18 també amb costa, molta gent falla, però és que tot plegat aquesta zona.. la 21 fallo i és que interpreto malament les corbes, el cap em traeix. La 23 se'm resisteix hi haig de fer un segon intent, sembla mentida però la vegetació no em deixa veure una gran depressió. El mapa és complert i complicat i la zona excepcional per fer orientació. Un cap de setmana per aprendre molt! algun dia i tornaré.

Trofeu Vila de Cerdanyola

Comencem el Dissabte amb un dia gris, només arribar ens diuen que acaba de caure un bon ruixat, sense cap dubte trec les bambes de claus tot i lo dur que és aquest terreny tan rocallós. Començo força bé, intento no corre massa, el mapa és generalitzat hi ha molt detall i les fites estan força amagades. A partir de la 7 cometo el meu primer error. La zona és més complexa de lo que està mercat el mapa i alguns murs obvis no són representats, em comença entrar la paranoia típica i pujo fins el camí per veure si sóc on toca. Un cop comprovat que almenys estava en el morro que tocava em torno a calmar i la trobo. La fita 12 no trio la ruta més curta perquè en cursa no ser veure el blanc mig tapat per la línia de traçat. La zona de les fites 15, 16 personalment ho hagués representat força diferent, ja que el morro on hi ha la 16 era molt més pronunciat. Content de només haver fet un error petit tot i lo amagades que estaven les fites. I no gaire content del mapa; a 1:10000 es llegia fatal, la generalització no vaig saber veure un criteri. Barrancs perillosos representats com a tallats infranquejables i tallats infranquejables representats amb una sola línia negre... Tot i això haig de dir que és una zona molt difícil de cartografiar perquè el mapa tingui una bona lectura.

Diumenge el comencem ven oposat. Un dia fresc degut les pluges del dia anterior, però ven assolellat. És la meva primera cursa llarga d'Elit, i la veritat em fa una mica respecta. El fet d'haver d'estar més estona concentrat i que el traçat és més exigent físicament i tècnicament... Que vaja estic com una mica espantat, i per moments penso on m'he fotut. Primera sorpresa en agafar i girar el mapa. No veig res, mida postal, escala 1:15000, està farcit de corbes de nivell quasi sobreposades, al traçat amb una transparencia excessiva tampoc es veu al mig de tot aquest garbuix, però com ho han imprimit!!! . En definitiva em poso a còrrer o quasi caminant, parant cada dos per tres i posant-me el mapa just davant del nas per tal de veure o afinar l'atac de les fites. Quan arribo a la papallona tot i que m'hi fixo m'equivoco d'ala, amb tant de garbuix no es veuen el nombres. Una mica d'error a la fita 15, l'elecció de ruta de la fita 16 i un error gran anant cap  a la 17 em posen amb alerta. La cursa es fa llarga i dura i em començo a notar poca agilitat. Torno a fallar sortint de la 24 per relaxar-me. Arribo a meta molt content tot i que podia haver retallat forces minuts però almenys no la vaig liar. Sensacions d'haver fet una cursa de muntanya demostren que els quilometres d'orientació són molt relatius al tipus de terreny.

Campionats Espanyols d'Orientació 2012

Un cap de setmana llarg i intensiu de curses amb uns terrenys excepcionals. Com sempre els Catalans anem allà on calgui per conquerir aquests campionats. Si volen els poden muntar a la illa "perejil" que també hi anirem. Aquest cop no hi anàvem amb tota l'artilleria, a més tampoc podien puntuar els nostres estrangers, que viuen, estudien i treballen aquí, parlen lo que poden amb català, castellà o anglès. Alguns ajuntats amb gent autòctona i em fills nascuts aquí. Trobo una falta de respecta perquè estan aportant molt en aquest esport. En definitiva són petits detalls que cada dia em deixen més clar el camí a seguir.
Després de moltes hores de Ollorafurgo, ja que resulta que havíem de passar per un bar de Palencia! que no és lo mateix que Plasencia, i lo més bo de tot és que estava tancat. Visca els il·luminats!!
Arribem al model even per fer unes quantes fites caminant. Veig que el mapa està força bé, ple de detall i una mica exagerat d'arbres singulars. Només es veu taquetes negres i grises amb rodonetes verdes, i això que és escala 1:7500!. L'endemà al començar la llarga a escala 1:10000... en el moment que giro el mapa em donc compte que poder hauria de fer-me fer unes ulleres jeje. Un desastre de cursa, fins a tal punt que no he gosat penjar el recorregut per vergonya pròpia. Acabo la cursa i  tot el desastre, he gaudit corrent per aquests terrenys com un animal. En definitiva lo que em va dir en Sales el primer dia que vaig fer orientació, doncs tenia tota la raó. Corro massa i em terrenys així és un perill. Em falta confiança a mi mateix i haig d'aprendre assegurar al màxim les fites i guanyaré molt temps i motivació.

L'endemà toca relleus, sóc la primera màniga i això és un perill, sóc massa nerviós i les sortides en massa...
Per les cares d'en Jordi i en Xevi veig que la confiança no és massa. I és que amb les últimes curses que he fet, els entenc perfectament.
Compte endarrere i tothom comença a córrer. Els organitzadors han posat els nens a davant de tot el qual per sort comencen ràpid però quan arriben al triangle es paren de cop. I així un per un començo a xocar amb nens el qual no ser ni com esquivar. Felicitats els organitzadors per pensar tan bé. Entro a la zona de fites lent, flipo un rato, allò semblen pollastres amb el cap tallat, la gent va d'un cantó cap a l'altre, òbviament amb xucla una fita que no és la meva, està farcit de coses taronges, però a partir d'aquí  m'intento concentrar, tot i la dificultat en aquestes circumstàncies. Les primeres fites rapidíssimes vaig remuntant posicions. A la fita 9 hi passem dos cops i per culpa del ritme frenètic que porto m'equivoco, me'n vaig cap a la 16 en comptes de la 10, rectifico a mig fer tot i que no tinc un contacte exacte amb el mapa, l'ataco com puc i em sento desmotivat per l'error. Per sort veig en Narcís i això m'aixeca la moral. Fem un mano a mano, ell va per aquí jo per allà, i ens anem trobant a la fita. Intento està concentrat i pensar el meu propi traçat, en qualsevol moment podem tenir les fites diferents i no és qüestió de relaxar-se. Tenim algun Andaluz per darrera que també ens va empenyent i la veritat agafem un ritme molt alt. Després de la zona confusa de les pedres baixem molt ràpid vaig perdent contacte i em freno, aixeco el cap i veig el llac a baix, una referència massa clara. Em fico el mapa a la butxaca i cap avall que fa baixada. Abans d'arribar la fita vista veig un altre cop en Narcís, quin paio més ràpid, intento escorçar distancies, està a davant i jo a darrera, per tan tinc avantatge, de mica en mica el tinc més a prop, però sobretot molt concentrat a no fallar ja que això podria soposar que falléssim els dos. Arribo a la 200 enganxat a ell però desfet, donc el relleu i faig l'esprint quasi caminant, no puc!


Després de dinar i amb poques hores per pair comença l'esprint per el casc antic de Plasencia. Amb moltes ganes començo ràpid però arribo a la fita 1 i no la veig, flipo mandarines, i em començo a posar nerviós, estic perdent molt temps, finalment la veig enganxada a la cantonada del mur. Tampoc veig la diferencia del mur pintat en gris amb el negre, tot plegat una mica forçat. Accelero conscient de l'error. Per anar a la fita 4 torno a fallar, no veig que es pot passar per la vorera del carrer prohibit, el qual és la opció bona, i entro tan ràpid per l'arcada que em salto el carrer que haig d'agafar, ho veig però no rectifico ja que per temps seria lo mateix, i corro tan com puc. També fallo la fita9 ja que hauria d'haver anat més decidit, anava lent mirant quin era el recorregut més curt i el final encara vaig fer el més llarg. La fita 10 a la 11 hauria haver sortit per on havia entrat agafant el carrer que anava més directa sense fet tantes eles. Així com la fita 16 que sortint de la 15 hauria d'haver tornat per on havia vingut i baixar pel carrer que està just al costat de la fita. En definitiva un mapa amb bon traçat.

Deixo els mapes aquí sota de la llarga i mitja sense recorregut perquè podeu veure lo macos que eren :)

La Creu de Canet

Primera Cursa i primer mp.

Moltes ganes de començar la competició, tot i que el terreny i el mapa no són de lo més desitjat. Començo la cursa sense haver escalfat del tot bé. Tants dies sense veure la gent d'orientació, xerro més que no pas escalfo. Primer tram ràpid, força net però s'ha d'anar en compte. Cursa amb moltes fites properes i per lo que veig a en la fita 1 i la 2 sempre trobo alguna altre fita fàcil de confondre amb la meva. Em trobo a gust i corro força però a la fita 9 memoritzo, que un cop el camí que fa esses pujo pel rec fins el revolt vaig a nivell fins a les roques, mentres vaig anticipant la 10 intentant trobar el traçat òptim per fer desnivell zero de pujada. La meva innocència em fa fitar la fita que em trobo sense comprovar número i surto disparat cap a la 10 tot orgullós d'haver anticipat a temps, però resulta que no era la meva. Continuo la cursa ja que no em vaig adonar compte de l'error en el moment. A la fita 12 m'enganxo, entre que no recordava que hi havia camins no representats i que no vaig acabar d'entendre la representació d'aquest tallat tan obvi sobre mapa, tot plegat em va desconcentrar força. La fita 13 la bauada estava impracticable, plena d'arbres caiguts i no vaig saber trobar el camí, acabo pujant pel camí de sobre i atacar per l'altre cantó. Una altre enganxada que em fa accelerar el ritme i cometre molts més errors. Quan vaig cap a la 16 agafo un camí que tampoc està el mapa i quan em donc comte estic el camí d'abans. Alusino i em rallo una mica, entre els meus errors i lo guarro que són aquestes últimes fites. La fita 17 passo pel costat i tampoc la veig, desesperat del temps ja perdut baixo el camí de sota i l'ataco de nou. Per rematar sortint de la 19 no miro la brúixola i no va d'un pel que me'n vaig el revés. Descarrego i veig mp. Lo que faltava per rematar la moral!

Adamuz (Còrdova)

Arribem en la zona de competició i quedo sorprès de quins boscos tan nets. Faig el model event, el terreny enganya ja que aparentment sembla planer però no para de baixar i pujar i la gran visibilitat et fa córrer a un ritme més alt que de costum. Començo la mitja força concentrat i amb ganes, tot i no haver dormit massa. Entre que la pre-sortida era una mica justa de temps i que la cursa començava amb una lleugera baixada, agafo un ritme de cursa molt alt. Tot i això em concentro força a no fallar i a parar lo mínim. Fallo l'elecció d'itinerari la fita 7, vaig buscant un pas net entre el ratllat i quan me'n donc compte ja veig la carretera, faig més volta i més desnivell de lo que toca. La 11 i 12 vaig més lent però la zona era confosa,  em concentro per el tram final i acabo traient tota la xispa que em quedava. Un tram on molta gent es relaxava, fallava i perdia molt temps. Un terreny força net i un traçat fluixet, ha estat la cursa d'Orientació que més he corregut.

A la tarda faig l'esprint, que en definitiva va ser més de lo mateix que al matí. Encara no recuperat del matí i amb una  temperatura no massa agradable per córrer començo l'esprint. Vaig corrent per la pista mentres situo el mapa, el triangle estava enganxat a la sortida i ja començo fallant una mica massa per un esprint. Una zona una mica més bruta el qual la vegetació no representada t'obliga a canviar una mica l'itinerari com a la fita 2 i 8. Un esprint de baixa i puja per tornar a baixar i la veritat em quedo fos a mig esprint. L'error més gran la fita 15 que sortint de la 14 la baixada se m'endu. La fita 20 també fallo però és que em tantes rodonetes el bucle final se'm cursa tot. En definitiva prefereixo que els esprints siguin en ciutats, pobles, casc antics. Així trenques més la rutina i fas turisme a alta velocitat :)

L'endemà toca aixecar-se d'hora i a més a més amb el canvi d'hora la son es nota. Mig empanat vaig escalfant, començo la cursa i em costa entrar a 15.000. El mapa no ho sembla però les distancies es fan llargues, amb paro, desplego el mapa i ho comprovo. Doncs si que és a 15.000 i és que la informació tècnica no ho acabava d'especificar massa clar les escales dels mapes. Començo força bé amb petits errors. La fita 3 hauria d'haver assegurat més l'atac i la 4 buscar un lloc més net per on passar. La fita 6 la memoritzo molt malament i m'haig de parar a veure què passa, la 8 la podria haver atacat millor però en aquesta zona la vegetació et domina. La fita 11 crec que si hagués anat per la dreta hauria arribat el collet estalviant alguna corba. Tot i això els errors grossos comencen ara, no he dosificat massa i començo a fer errors paral·lels imperdonables a la fita 12, 13 i així com la fita 16 que sortint de la 15 no ser com m'ho miro però me'n vaig cap a la 19 i llavors amb torno equivocar un cop passat el camí. Tinc la sort que trobo un paio perdut que em va dient que hi ha un camp magnètic ja que la brúixola no li marca bé, llavors miro i li dic "ostia és veritat" i llavors penso "no pot ser" paro i miro on la he cagat, un altre error paral·lel. La 18 la faig força concentrat intento no perdre nivell i passar por on pugi, tot i això aquest ratllat feia passadissos quasi corriols. Com sempre acabo rematant la mala feina, memoritzo malament i quan surto de la 19 pujo per on no toca. El traçat em va agradar molt. Com a autocrítica,  la meva memòria és dolentíssima, quan anticipo fallo i encara no estic del tot fi per les llargues, mentalment m'esgoto. Conclusió, aquest cap de setmana només li faltava un esprint a Còrdova per ser perfecte.

Entrenaments Navaleno

Per primer cop, i no serà pas perquè abans no en tingués ganes, em vaig decidir anar a fer un stage d’entrenaments tècnics. Així que ens dirigim cap a Navaleno (Sòria) amb l’Ollora Furgo. Arribem força tard i el fred és considerable si el comparem amb la calor que feia per aquí. En total fem 3 entrenaments el dissabte i una cursa el diumenge. Però nosaltres ens quedem fins dilluns i l’Ollora i en Santoyo ens preparen uns entrenaments una mica diferents...

Dissabte: El Primer entrenament em va agradar força, m’ho vaig agafar tranquil·lament intentant apurar la tècnica però la veritat em costa. En els rumbs em desvio uns 100m, i quan entrem en la zona de només corbes em costa interpretar, a la realitat veig un relleu més complexa que al mapa, però torno a començar i me’n surto bé.

Després de dinar cap a la tarda tornem a fer un entrenament.Aquest cop amb sportident però amb cintes que apart de la fita4 a totes havies de precisar força per no perdre temps. La fita6 passo per davant i no la veig, faig una volta torno el mateix lloc convençut que ha de ser allà i el final la veig. La clariana amb ratllat que hi ha davant la 7 i la 8 quasi era un verd fosc, sort que no tenia punxes. A la 9 fallo molt i a la 10 tampoc la veig i això que les cintes eren grogues florescents. Tot i això estic content però em comencen a pesar les cames.

A les nou ens toca fer un altre entrenament teòricament nocturn però no vaig gastar gens de piles... En principi no volia corre però la sortida en massa i les papallones el qual vas trobant la gent, ens vam autopicar i vam acabar tots corrent. Va ser molt divertit i els animalons de fusta que vam trobar pel bosc.. algun espant et feien. Anant cap el pavelló em noto fet pols..

Diumenge: Al llevar-me ja em noto amb una certa mandra i tot em fa mal, Surto d’hora i no puc badar. Vaig el trot fins a la sortida per escalfar, quan faig la pujada decideixo que avui també és un entrenament. Surto amb la brúixola però quan arribo el triangle me la poso a la butxaca, un repte que en el moment em sentia molt valent però vaig patir les conseqüències.

La fita1 quan travesso el rec perdo el nivell adequat i la lio, tot i les temptacions d’agafar la brúixola continuo sense. Sortint de la 2 no ho faig gaire bé i sort d’una rassa marcada al mapa que em torna a situar, penso que dolent que ets. Tot i això com que trobo bé la 3, 4 i la 5 m’animo molt però... a la fita6 faig un gran desastre. Una cosa és anar sense brúixola i l’altre fer això. Gran decepció em mi mateix agafo la brúixola vaig en direcció SE per trobar el camí, em resituo però l’orgull em fa tornar posar la brúixola a la butxaca ja que el temps ja està trencat. A partir d’aquí trobo bé la 6 i la 7, la 8 la clavo però no la veig. La fita9 ho faig força malament, a simple vista la veig fàcil però no miro prou bé el mapa, i encaparrat que estava a bon lloc , el final torno agafar el punt d’atac i veig l’error. Anant cap a la 10 pujo els tallats de pedres i agafo una beuada el qual no s’acaba mai, de cop sento soroll de cotxes, ostres estic a la carretera, fart de fer kilòmetres de més agafo la brúixola, estic molt cansat no puc més i ja he acumulat una hora d’errors. Tot i això encara faig algun altre error. Tota la confiança agafada desde els campionats l’he perdut.

Dinem a Navaleno i a la tarda marxem cap a la platja! concretament “El Embalse de la Cuerda del Pozo”. El qual L’Ollora i en Santoyo volen que fem dos entrenaments més però estem fets caldo. Després de la seva insistència professional i vocativa fem els entrenaments però ho fem caminant tot entrenant la memòria, ja que el vespre que ens espera... O-Birri o algo així.

Doncs ja em veus fent equip em en Santoyo, bevent una cervesa per poder córrer, memoritzant el mapa per arribar a la fita i memoritzant la formula que hi havia a la fita, llavors tornar al principi apuntar la formula i no equivocar-te ja que hi havia fites trampa. Si t’equivocaves una altre cervesa i repetir la fita. La veritat acabes com un globus tot i que no vam fallar. Ens van guanyar per 1segon. L’Ollora no em va voler donar el bolígraf i em volia estafar amb la formula, aquesta me l’apunto jeje.

L’endemà un cop llevats vam esmorzar a pinyó i un altre entrenament petit de rumbs. Dutxa ràpida i marxem corrents cap el mapa de “Valonsadero” a prop de Sòria. Un mapa amb una cartografia peculiar, per lo que és els arbres, però molt precís. Acabem a Sòria tot fent turisme però amb un mapa d’Orientació a les mans. Lo millor la companyia i el bon rotllo amb sensacions d’haver après algo.

Sant Jaume de Frontanyà (2 Dies dels Pirineus)

Segon any consecutiu que fan una cursa a Sant Jaume de Frontanyà i amb la modalitat de 2 dies, com a mi m'agrada. Després de l'escàndol, per alguns, que l'any passat les curses es van allargar més del compte, doncs aquest any han complert estrictament el reglament, fent de la mitja molt curta i de la llarga només d'una hora. Una mica desil·lusionat i alhora desmotivat, perquè si així han de ser a partir d'ara, trobo que qualsevol caminada popular que sigui una mica llarga, tindrà un nivell físic més elevat que les curses d'orientació a 21A, i alhora l'esgraó que hi ha respecta a Elit encara serà més elevat. Un cop criticat això ara toca criticar-me a mi mateix. Un cap de setmana una mica poc concentrat i no mentalitzat amb lo que és una cursa tan curta com la del dissabte.

1r Dia
Com ja he dit cursa rapidíssima el qual no vaig sortir amb la xispa necessària. Sortia primer i quasi que em perdo amb l'encintat de la pre-sortida, això ja pintava que el dia no seria de lo millor. Tot i així vaig fallar a la fita 1 per no fer lo que realment volia fer, també tinc dubtes demostrables que estigués a lloc. Anant cap a la 4 corria massa i a mig camí em va entrar una paranoia pensant que m'havia equivocat. La Fita 5 vaig anar lent i torno a fallar la 8 per anar massa ràpid i no precisar. A partir d'aquí em concentro força i les clavo totes. Lo pitjor és que les fites no estaven activades i al ser primer.. són pocs segons i ser que no em farà ni pitjo ni millor, però ralla una mica.

2n Dia
A diferència del primer dia surto amb massa xispa, la fita 1 fallo poquet però la 2 llegeixo tan poc el mapa que lo que era una bauada em penso que és un morro. Un desastre que recupero dignament fent un sobre esforç en tirades llargues i pujades. La Fita 3 la clavo però la falta de confiança i al no mirar bé no la veig i em poso una mica nerviós rastrejant uns minuts. Amb tres fites he perdut masses minuts, tot i això intento concentrar-me aïllant l'error. Anant cap a la 11 em faig mal amb un cable i perdu un parell de minuts més i la fita 12 la veig fàcil no l'asseguro i la cago altre cop. La Fita 14 perdo uns altres magnífics minuts, l'ataco per el verd i és massa lent a part de donar més volta. Per rematar la feina quasi em salto la 200, sobre mapa no veia gaire clar l'arribada i quan un es relaxa...
La meva sorpresa va ser en arribar i veure que el meu temps no era dolent, quin esport més curiós. Dissabte ho vaig fer bé i vaig puntuar molt poc, Diumenge un desastre però la millor puntuació fins ara. Quin mal regust de no haver-me concentrat una mica més.
Lo Millor de la Cursa la demostració que ens ha fet l'Eduard Girabent en els dos dies. Ai el dia que se'ns posi enforma...

Trofeo Comarca del Jiloca (Calamocha)

Un cap de setmana de dos dies, com sol ser per les Espanyes però aquest cop amb dos terrenys diferents. El meu repte personal és la regularitat i concentració.

Primer dia. Terreny més aviat planer, amb roca petita i solta per terra per posar a prova els lligaments i tendons.
Com és d'esperar en un terreny planer la cursa serà ràpida tot i que les distàncies s'acosten més a una cursa llarga que no pas a una de mitja. Començo a poc a poc per entrar a mapa i agafar confiança. En la fita 5 m'equivoco amb el plantejament de com atacar-la i alhora em torno equivocar en l'atac tot i sent conscient que el morro es bifurca. Aquest error em posa amb alerta i no cometo un altre fins la fita 20. La sensació és que vaig massa lent però l'objectiu és no fallar i tenir regularitat.

Segon Dia. Terreny també amb pedres per terra però aquest cop més pronunciat per lo que és el relleu i algo més humit fent d'algunes zones espectacularment de pel·lícula d'orientació. Com sol pasar últimament començo força a poc a poc, però és que és una obligació per mi per tal d'entrar a mapa adequadament. Anant cap a la fita 2 no estic massa concentrat i un cop a dalt la clariana perdo un minut preciós per situar-me exactament. Em poso en alerta i em concentro tan com puc. La Tirada cap a la 5 em fa pensar una mica, ja tocava, ja que poder els traçats no han estat lo més elaborat en els dos dies. De la fita 6 a la 7 em noto poc lleuger i em començo adonar de quin pal va la cursa. Puja i baixa per tornar a pujar.. i na fent. En alguns trams podies anar a nivell per camí fent la santa volta, però quan un no es nota ràpid prefereix baixar i pujar i els temps ho demostren. La fita 8 no l'encerto massa, em flipo una mica i per tal que no em vegi un que em seguia, baixo progressivament fora del camí, per un corriol secundari, però alhora d'atacar no acabo d'afinar i entre que la zona és guarrilla i la fita està molt amagada, perdo uns altres minuts. Això em passa per fer invents. En general no faig errors tot i poder anar més ràpid, però al arribar el final em desconcentro una mica per les ganes d'acabar i a la fita 18 no ser pas com vaig llegir les corbes, però un cop d'alt del turonet reflexiono i penso -què estàs fent!-, un altre minut llençat tontament.
Molt content dels dos dies per aconseguir la regularitat i més content perquè alhora s'ha plasmat en els temps. Per últim trist perquè no tindrem una cursa espanyola fins després d'estiu.. Però ara toca copa catalana, i en un terreny molt interessant.

Classificació dels dos dies
Classificació Dissabte - Classificació Diumenge

CEO 2011 Guadalajara

Després d'uns dies orgàsmics d'orientació, Catalunya torna a ser Campiona dels Campionats Espanyols d'Orientació.

Us deixo els meus errors i encerts aquí plasmats perquè entre tots puguem continuant fent aquestes magnífiques post curses i així continuant millorant. Animo a tothom a fer el seu propi blog ja que a vegades és una feina que fa mandra però és un treball d'anàlisis de la cursa important per progressar en aquest esport, el qual els millors els tenim molt i molt lluny.

Informació de la cursa i Resultats

Divendres 22 (1r Dia)

Arribem en la zona el qual la primera impressió és boníssima però el terreny està més que enfangat en la zona d'arribada. Amb l'esperança que dintre el bosc estarà en condicions i que el núvol gris que tenim a sobre no es deixarà anar començo massa pendent de córrer i no mirant lo suficient el mapa. Anant cap a la fita dos em noto que em falta confiança i vaig massa lent ja que en aquestes és on puc esgarrapar algun minut. Anant cap a la 7 no comprovo la brúixola per tal d'afinar i al ser un morro ample doncs em desvio força i perdo uns quants minuts però el desastre vindrà en la fita 8 el qual domestre que quan l'escala és a 1:15000 les distancies se'm fan llargues i em costa precisar, així com l'abús de corbes auxiliars que estan de moda i quan corro no les distingeixo de les normals. Com em sol passar en aquests casos les paranoies creixen i vaig baixar el caminet i tornar a pujar per comprovar que realment estava en la zona, finalment la trobo però quin desastre. La fita 10 també em va costar tot i que és normal, la 11 em va semblar com desplaçada la pedra representada el mapa i en la 12 podria estar representat molt millor tot i que hi ha suficient informació per trobar-la bé. En la tirada llarga ho podria haver fet molt més maco però estava amb poca confiança. La 16 el segon gran desastre, un altre cop l'escala del mapa em fa una mala jugada.
Conclusió em costa adaptar-me l'escala de 1:15000 i em falta confiança degut els últims resultats. El terreny m'encanta ja que una simple fita es pot convertir en un gran repte degut la poca visibilitat d'aquests bosc i la facilitat al poder-te desviar.


Dissabte 23 (2n Dia) Matí

El gran dia, aquell dia que esperes des de el mateix moment que l'acabes. Un dia on l'ambient bull i els nervis estan per sobre de lo normal. Ha arribat el dia dels Relleus i Catalunya vesteix de gala amb les seves semarretes grogues amb les franges per tot arreu. Alguns es pinten les cares m'entres alguns altres els veus molt concentrats. Tenen una gran responsabilitat. Per sort només som l'Equip F i l'altre sort és que els components ja els conec, a més d'haver corregut uns altres relleus amb ells. En Jordi per costum i per cap fred surt primer, jo en principi sóc la peça dèbil de l'equip, ja que no sóc regular en diferència ells i sortiré segon, en Girabent sortirà últim ja que ell no falla i de segur que recupera posicions. La sortida en pujada és espectacular i penso que jo mai podré sortir primer amb tanta gent. Últimament fallo molt però tot i això mentalment em començo a trobar millor. Molt nerviós intento concentrar-me, miro bé on tinc el mapa buscant una referència natural ja que és impressionant la quantitat de mapes que hi ha. Quan veig en Jordi a la fita vista em dóna la sensació que ha fallat molt poc i encara em poso més nerviós. Em dóna el relleu, em pica la mà, un moment que m'encanta, corro i corro agafo mapa i de tan ràpid quasi em menjo el públic en el revolt i penso Ivan frena que ja saps què passa. Primera fita perfecta però com sempre algú ja em demana on som, és una tonteria però em desconcentra, la fita dos passo per molt a prop no la veig em torno una mica boig però intento centrar-me i la trobo fàcilment, gran error en uns relleus però intento aïllar-ho. Cap a la 4 floto una mica però finalment trobo les pedres de referència i la trobo, poder una mica massa lent. Com que em trobo bé físicament la 5 i vaig directe encara que pugi i baixi, la fita 9 altre cop passo pel costat i no la veig baixo una mica però llavors estic convençut que era on era abans i torno a pujar cap a la 10 em torno a trobar un que s'ha perdut, perquè tots m'ho demanen a mi. El límit del bosc de la 11 així com els del mapa els trobo una mica relatius, la 12 prefereixo passar pel camí i reposar mentalment i fer un esforç en pujada. En la 13 ressegueixo un límit de bosc que veig clar però resulta que no és el que hi ha el mapa, quan veig la pista em dong compte de lo que he fet. Aquest error no l'acabo d'aïllar i en la 14 ataco molt abans perquè no vaig concentrat per sort veig ràpid l'error que estic fent ara toca la fita vista i la veritat em desconcentra molt els crits, passo sense mirar a ningú ni el mapa, llavors dintre el bosc llegeixo tan com puc tot lo que em queda i em permet guanyar algun minut perdut en aquest bucle. Arribo al relleu, el veig i li pico la mà, ara li toca amb ell. He fet molts errors però el temps tampoc és dolent del tot. En Jordi m'anima, hem complit lo que volíem, donar el tercer relleu abans de la segona sortida en massa. En Girabent el veiem a la fita vista més tard de lo esperat, també és humà i falla alguna fita. L'esperem a l'Sprint final i arribem tots junts a l'arribada. Els tres temps són molt iguals així com els errors comesos. Sembla que aquest equip de relleus es consolida.


Dissabte 23 (2n Dia) Tarda

Com és habitual en els campionats, dino amb un embut i sant tronar-hi. Ara toca l'Sprint a Guadalajara, sortia dels primers el qual això suposa que la gent et mira com un bitxo raro però en principi no hauré de fer cua a les fites. En General el vaig trobar molt fluix, només era de córrer i on tenies tendència anar era el recorregut bo. Crec que en la zona hi havia pobles petits molt més interessants. Inclús intentar fer un traçat una mica diferent hagués donat un altre color a la cursa. Un dels errors és la fita 12 que poder hauria d'haver passat pel carrer de sota fent menys desnivell. La clau de l'Sprint era la escaleta que hi havia al mig de la línia continua entre la 16 i 17 que et podia comportar mig minut donar la volta. Vaig acabar força cansat, està clar que per fer sprints s'ha de fer un altre tipus d'entrenaments.


Diumenge 24 (3r Dia)

L'Sprint sobre asfalt em passa factura i quan em llevo, tot i els estiraments i fisiocrem abans d'anar a dormir, em noto molt encarcarat i rígid. Anem el centre de competició i a diferència dels altres dies el fang ja no és tan fang i fa sol. Intento fer un escalfament llarg però molt suau, no em vull trencar. Només de començar m'haig de para el triangle, hi ha algo que no em cuadra però miro bé la brúixola, aquests començaments raros són traïdors. La Fita 1 no vaig molt depréssa però la trobo bé. De cop m'apareix un paio i em comença a seguir, no em deixa concentrar i fallo en la 2. faig mitja volta despisto el paio i continuo amb lo meu. La trobo però quan veig la 3 penso.. que cabrona. A simple vista no es veu complicat però amb aquest bosc sense visibilitat es complica força. Vaig lent però la trobo bé, llavors agafo confiança i accelero. En La 5 encara no ser com va anar però no vaig tenir la sensació de perdra nivell per sort ho vaig rectificar ràpid. En la 7 vaig sortir massa ràpid de la 6 en una zona confusa i com sempre una altre que s'havia perdut i perquè no m'ho ha de demanar a mi en el moment que necessitava més concentració. Toma moc li vaig fotre, em va sortir de l'ànima. Anant a la 9 em trobo en Xevi de cara i penso, ostres que malament ho dec fer, ja m'ha atrapat. Per sort se'm devia veura a la cara i em diu.. "vaig cap a la 3.." Ufff baixo cap a la 10 poder una mica massa lent però realment algunes coses del mapa no m'agraden. Entro a l'últim bucle, conscient que la 11 pot ser difícil ja que en aquest llom de muntanya ho deuen haver farcit de fites, asseguro llegint pedra per pedra i quan em llenço estic molt segur. La 12 intento anar a nivell llegint les veuades i estan en contacte amb el mapa, no vull fallar ara que ja quasi estic. La 14 la vam fer ahir i la 15 corre i només corre.

Parc Cretaci

H21A 8.6Km 250m.

Dades Garmin
Resultats
Winslip

Una de les meves pitjors curses tot i que comença a ser habitual. En aquest esport és vital la concentració i encara que el mapa no sigui complicat cometo errors molt greus. En general la fita 2 no afino i anant cap a la Fita 3 corro massa sense està concentrat cometen un error garrafal, encara ara no entenc què vaig fer. A la fita 5 surto massa precipitat i a la 6 no confio en mi mateix i vaig cap on hi ha gent pensant que hi ha la fita. El segon error greu és anant cap a la fita 8 el qual intento anticipar les tirades llargues però quan em donc compte he desconnectat massa i m'he passat els camins hi ja estic el mig d'uns ametllers florits, reculo i em resituo ràpid però he perdut molt de temps. Anant cap a la nou intento corre més per recuperar temps, em guio per referencies visuals i altre cop em desvio molt, quan miro la brúixola la direcció no em concorda. Molt desmotivat per els meus errors acabo la cursa amb poc ritme i acomulant més errors. M'hauria de concentrar més en millorar i els resultats ja vindran.

Coto de las Maravillas - Mitja

2a. Lliga Espanyola
H21A 4.8Km 198m.
Reals 6.48km 115m.

Dades Garmin
Resultats WinSplit

Segon dia: Surto amb el freno de mà després del gran desastre del primer dia, però tot i així m'equivoco en la Fita 1 el qual no la veig i em penso que és una pedra el qual no han representat, m'haig de fixar més amb la descripció dels controls i confiar més en mi mateix. La Fita 2 perdo uns segons per no precisar i torno a fallar a la Fita 6 al sortir massa de pressa de la 5 sense mirar bé la direcció de la brúixola. Aquest fet em desconcentra una mica, em confong de pas per anar a la 7 i a la 8 tot i està quasi el lloc em costa ja que la vegetació no me la deixa veure. Tres errors seguits em desconcentra força i m'entres vaig cap a la 9 tot buscant el rec de l'esquerra no el veig. Per sort em torno a concentrar suposo perquè després de tants errors l'únic que puc fer és gaudir d'aquest terreny que em té capficat ja que em despulla les meves mancances. La conclusió un Terreny pels tècnics, els precissos, els que no s'encanten ni un segon, en definitiva pels Bons. Haig de millorar molt la precisió i assegurar els atacs. Bull ser com ells!

Coto de las Maravillas - Llarga

2a. Lliga Espanyola
H21A 7.6Km 395m.
Reals 12.01km 244m.

Dades Garmin
Resultats WinSplit

1r Dia: Surto motivat, terreny excepcional i les llargues m'agraden però no sabia lo que m'esperava... La Fita 1 la trobo bé però en la Fita 2 començo a veure que aquest sota bosc alt em portarà problemes perquè la meva precisió no és molt fina. En la Fita 3 em costa molt anticipar el mapa per el gran nombre de recs i bifurcacions, el final decideixo baixar el riu i atacar a partir d'un morro clar i un tallat, però ja he perdut temps. Quan vaig a la quatre veig un pilot de gent rastrejant en aquella zona i capficada, això pinta xungo però confio en mi mateix i la trobo, tot i que massa lent. La primera tirada una mica llarga crec que encerto el recorregut però fallo el punt d'atac el qual és massa lluny de la fita i la vegetació em sorprèn ja que no té res a veure en un blanc, perdo més temps ja que estic buscant en un element paral·lel. A la 8 torno a fallar l'atac i per un pel no surto de mapa, la 9 vaig molt lent, em noto molt cansat i és que aquest sota bosc em mata. La 11 no sóc precís i vaig a la vauada del costat però ja m'ho semblava i rectifico ràpid. La 14 faig un error el qual feia molt temps que no em passava, suposo perquè un estava esgotat i el cervell no funciona com toca, però en sortint de la 13 vaig a buscar el camí sense mirar gaire res per tal de descansar la ment, un cop el camí una clariana que entrava el bosc em sembla que és un camí i jo pensant que ja estic a la intersecció ataco la 14 sense estar al lloc. El Mapa no quadra i el rellotge no es para, quin desastre! torno el camí amb una paranoia mental i el ressegueixo per veure que ha passat, llavors veig la intersecció de veritat, faig el bucle però la tirada llarga i els errors m'esgoten la ment i el físic, quan ataco la 17 baixo per un morro pensant que estic a un altre i torno a buscar la fita en un element paral·lel. Em pregunto què està passant avui? Acabo la cursa com puc i rastrejant i moralment fatal. Un cop acabada la cursa toca Reflexionar. El terreny m'agrada, la cursa era llarguíssima com a mi m'agraden, el mapa està ben fet, com és que estic així? Quan un no precisa, és fàcil desviar-se en un terreny com aquest, quan un no té confiança no la trobarà encara que estigui al lloc, quan un acumula errors s'enfonsa. El segon dia tocarà corretgir errors.

Utiel - Las Cabezuelas

1a. Lliga Espanyola
H21A (Llarga) 8.8Km 495m.

Principi de temporada, surto sense pressió però a mesura vaig corrent em motivo i vaig agafant velocitat. Error greu de la 7 a la 8, intento atacar per la dreta el qual no tenia gens de visibilitat. En general cursa dura però més ràpida de lo que es deia.

H21A (Mitja) 5.00Km 185m.

Començo amb una certa pressió i una mica desconcentrat. Només d'arribar el triangle es creen un dubtes però no sóc l'únic. La primera vaig lent i la segona fallo, tot i està a davant de la fita no la veig. Les primeres 8 fites són molt ràpides, llavors hi ha un canvi de ritme degut la vegetació força espessa. Molt content de tornar a la competició i tocar mapa tot i que la cursa no ha sigut res de l'altre món.

Espluga Calba

The Wild Boar 2011 - 6 HORES
Resultats
Dades Garmin

Com sol ser habitual en els últims anys, una de les primeres curses de l'any que faig és l'Espluga calba, modalitat Rogaining el qual m'asseguro fer un bon quilometratge per posar les cames a to i amb algunes fites per allà per tal de motivar-me. Per mi sempre és un dilema la maleta, el pes, i a dosificar. En aquest cop ho faig amb l'Eduard Masoliver, a conseqüència de la lesió d'última hora del meu company. Tot i ser del meu club no el conec massa el seu estat físic perquè competim en diferents categories, tot i així l'he vist al mig d'alguna cursa i la sensació és que està fortíssim, és un tio que es cuida.
Comencem la cursa, planegem el recorregut, per la meva sorpresa aquest any la cosa pinta molt diferent, fites força separades i serà difícil d'improvisar i canviar el recorregut al mig de la cursa. L'Eduard ho té tot molt clar i ràpidament ja fa càlculs de quants minuts hem de dedicar a cada fita amb l'al·licient que si vas retallant podràs fer-ne una de més. La veritat a mi em sopera una mica tot això. Comencem i tot i sabent que acabaré patint vaig massa de pressa i ja m'ha de frenar, tot i així com que anem complint amb els minuts per fita ens anem accelerant perquè cada cop retallem uns minuts. És un fet el qual no te'n dones compte però et vas motivant i alhora gaudint. Tot i que intentem anar per camins al màxim possible en algunes ens enmerdem pel bosc el qual està impossible, perdent minuts i desgastant forces inútilment. Portem dues hores i al·lucino la mitjana que portem, jo ho tinc clar que aquell ritme no l'aguantaré pas però no afluixem. Quan me'n dono comte ja estem a l'altre cantó del mapa i començo a preoucupar-me. El ritme el veig massa elevat i fa estona que desgasto sense menjar quasi res. En aquests moment la ment té massa força i poder per això el meu cos comença a fer figa tot i que aguanto unes hores més però a partir de la quarta hora quedo fos i desmotivat per el meu estat físic. A conseqüència d'això canviem el recorregut i la concentració ja no és la mateixa. L'objectiu és tornar a l'hora però afluixem el ritme i xarrem per tal que no es faci tan dur i alguna fita ens pesem de llarg i la mandra no ens deixa recular. Es fa fosc i ens abriguem. El fred és terrorífic, quan estàs suat i cansat i ho ajuntes amb una de les nits més fredes de l'any, per sort només queda 1hora i tot tornant cap el poble pensem amb el plat que ens espera a taula i amb els companys que fan la modalitat de 24h. Ens surt un riure delirant tot dient pobrissons, ja els planyo amb aquest fred.

Gósol (Trofeu Carles Lladó)

H21A 6.6Km 400m.
Reals 8.46Km 367m.

Dades Garmin
Splitsbrowser
WinSplits
RouteGatget

Com de costum cursa de fort desnivell amb un entorn perfecte una mica de fred però ideal per corre. Vaig fallar a la fita 1 el qual em va suposar un minut i mig, a la fita set per memoritzar malament i la 17 em va fer desviar una fita visible el qual crec que estava a menys de 80m respecta la meva i amb el mateix element. La tirada llarga tot i que podia haver pasat per el camí d'abaix, no he perdut gaire temps ja que anava molt decidit. En general per ser a final de temporada i amb un terreny com aquest el traçat l'he trobat fluixet.
L'organització força bé i els obsequis lo millor. Com a punt en contra la pre-sortida de -10min que la vaig fer amb 3min i vaig arribar just a l'hora, sort que ho van arreglar.

Vallfogona

H21A 6.7Km. 355m.
Reals 8.83Km. 392m. Dades Garmin

Cursa amb força desnivell en proporció la distància. Molt distreta, per disfrutar. L'únic punt en contra és l'escasa actualització del mapa en zones on podien ser possibles rutes. Aquest fet em va suposar la pèrdua d'alguns minuts per voler fer la ruta curta fora camí. Conclusió, confio massa amb el mapa.
Organització Perfecta.

Begur

Dissabte
H21A Esprint

Primer Esprint puntuable que faig i surto dels primers. No ser sí és perquè vaig corre massa però en arribar la fita4 encara l'estaven posant i així com la 5 que quan portava una estona buscant m'arriba el mateix que posava l'altre fita, en definitiva uns segons o minuts que et crucifiquen en un esprint. També a la fita7 el qual estava en una plaça al interior d'una illa, vaig trobar una de les entrades tancades, el qual els altres corredors la tenien oberta. Ser que l'organització anava tard, que amb els Esprints es posen les fites a última hora i que tothom es pot equivocar. Però és que començo a veure curses populars més ben organitzades que algunes Copes Catalanes.

Diumenge
H21A 8Km. 235m.
Reals 10.20Km. 218m.

Com de costum no començo massa bé, amb costa adaptar-me el mapa 1:15000 i corro massa sense pensar el recorregut més optim. Un cop a la fita 2 intento posar-me les piles i precisar, tot i això de la fita8 a la 9 ho intento fer tan maco que perdo mig minut. Els camins són pesats i els blancs no són tan blancs, en general content però podia haber fet més.